11

jul

2018

Despeses Bancàries per retard en el pagament de la nòmina

gastos bancarios retraso nomina

L’empresari té obligació d’assumir els perjudicis que es generin pel retard en el pagament de la nòmina als seus empleats. Així ho determina en una recent sentencia el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Canàries.

L’empresa ha de pagar les despeses bancàries que generi el retard de la nòmina

L’empresari té obligació d’assumir els perjudicis que es generin pel retard en el pagament de la nòmina als seus empleats. Així ho determina en una recent sentencia el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Canàries, de 13 de desembre de 2017, en la qual condemna a una empresa de seguretat a pagar als seus treballadors les despeses o recàrrecs bancaris (d’hipoteca, interessos per descobert, etc.) ocasionats pel cobrament impuntual del salari, més els interessos legals.

El tribunal arriba a aquesta conclusió després de declarar el dret dels empleats afectats a percebre puntualment el seu sou, i, en conseqüència, a exigir a l’ocupador que es faci càrrec de tots els danys econòmics que s’ocasionin directament per l’incompliment d’aquesta obligació. No obstant això, la sentència no estableix quins són els concrets costos que ha d’assumir la companyia, ni la seva quantia, per la qual cosa els treballadors hauran d’acudir al jutjat, individual o col•lectivament, per reclamar que s’executi la resolució i es faci efectiu el reemborsament. El tribunal argumenta que no disposa de dades que permetin “fixar els criteris per determinar quines despeses són les que han de ser considerades conseqüència de l’impagament”.

Segons recull la sentència, la Inspecció de Treball ja havia sancionat amb 25.000 euros a l’empresa per retards en l’abonament dels sous, que, conforme disposa el conveni laboral aplicable, havien de pagar-se dins dels tres primers dies hàbils del mes. Aquesta situació era habitual, per la qual cosa els sindicats van decidir demandar a l’empresa, reclamant no solament el reconeixement del dret al cobrament puntual dels salaris, sinó també que es rescabalés als empleats afectats de totes i cadascuna de les despeses generades en el pagament dels seus rebuts bancaris, més el 10% d’interès.

Encara que la companyia va ser absolta en primera instància, en apreciar el jutge una excepció processal que li impedia valorar el fons de la qüestió, el TSJ va admetre el recurs i va estimar les pretensions dels sindicats. En la seva decisió, el tribunal declara, en primer lloc, el dret dels assalariats a cobrar puntualment, i, per al cas en què l’empresari aboni la nòmina fora de termini, es condemna a la companyia a fer-se càrrec dels danys i perjudicis, amb interessos, provocats per la demora en el pagament. No obstant això, i segons aclareix el jutge, el rèdit aplicable a aquestes quantitats no és el del 10% sol•licitat, previst per al cas de deutes salarials, sinó l’interès legal dels diners contemplats per a les indemnitzacions en la legislació civil.

Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si te ha parecido interesante compártelo en redes sociales, gracias!
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+