31

gen

2018

Inassistència administradors en junta general de socis

Kongress

Com a regla general, l’absència dels administradors no pot ser considerada com a causa de suspensió o nul•litat de la junta.

No obstant això, com a excepció, sí ha de donar-se lloc a la nul•litat de la junta quan l’absència sigui decisiva per a la privació d’algun dels drets dels socis.

Demanda de nul•litat de junta general de socis

Una sòcia minoritària de la companyia mercantil va presentar demanda de nul•litat de junta general de socis amb fonament en què no havien assistit a la mateixa els administradors de la societat.

Les sentències d’instància van estimar la demanda i el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat per la companyia.

La Sala recorda que els arts. 183 de la Llei de Societats de Capital -LSC-, per a la societat limitada-, i 184 LSC -per a la societat anònima- permeten que els socis puguin assistir a les juntes generals representats per altres persones. Però aquesta representació únicament pot conferir-se en la seva qualitat de socis, no d’administradors que, a més, són socis, ja que l’administració no pot ser exercida per representant, excepte en el cas d’administrador persona jurídica i amb les especificitats previstes en l’art. 212 bis LSC.

D’altra banda, si bé l’art. 180 LSC estableix de forma imperativa que els administradors hauran d’assistir a les juntes generals, el precepte no nua expressament cap conseqüència a tal incompliment, i això perquè si es preveia en tot caso la sanció de nul•litat de la junta per inassistència de l’òrgan d’administració, això podria donar lloc a la impossibilitat de celebració de juntes generals per la sola voluntat d’una o diverses persones (els administradors), que mitjançant el simple expedient de no acudir a les juntes, paralitzarien la societat.

Per tant, l’absència dels administradors socials, com a regla general, no pot ser considerada com a causa de suspensió o nul•litat de la junta general, sense perjudici de la responsabilitat en la qual, si escau, puguin incórrer, conforme a l’art. 236 LSC, per infracció del deure legal impost en l’art. 180.

No obstant això, assenyala el Tribunal, aquesta regla general pot tenir excepcions, per la qual cosa no procedeix una solució unívoca i terminant, ja que, enfront del supòsit bàsic de no suspensió o nul•litat, hi haurà casos en què l’absència dels administradors en la junta general podrà ser decisiva per a la privació d’algun dels drets dels socis que, precisament, es veuen satisfets a través de la celebració de la junta. Per això, caldrà ponderar segons cada cas fins a quin punt la inassistència dels administradors pot justificar la suspensió o fins i tot la nul•litat de la junta que s’hagués celebrat en la seva absència.

En aquest cas, la Sala entén que s’està davant un dels supòsits que s’escapen a la regla general, en els quals sí ha de donar-se lloc a la nul•litat de la junta general per no deixar indefensa a la sòcia minoritària. I això perquè, si s’atén a l’ordre del dia que figura en la convocatòria, s’observa que no solament es tractava genèricament de censurar la gestió social, sinó que també calia deliberar i votar sobre una delegació en el conseller delegat per a la subscripció d’operacions creditícies i novacions de préstecs, i si escau, negociació per a alliberament als socis d’avals personals en préstecs. Pel que, en ser la demandada una societat patrimonial, era consubstancial a la naturalesa d’aquest punt de l’ordre del dia que hagués d’estar complementat amb un dret (per als socis) i haver de (per als administradors) d’informació reforçat, a fi d’explicar adequadament les necessitats, característiques i conseqüències de tals operacions creditícies

Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica.

Si te ha parecido interesante compártelo en redes sociales, gracias!
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+