15

mar

2017

Les nòmines en suport informàtic

Nominas

Les empreses poden lliurar als seus treballadors les nòmines en suport informàtic.

El Tribunal Suprem, Sala Social, en sentència d’1 de desembre de 2016 (recurs de cassació per a la unificació de doctrina núm. 3690/2014), entén que el lliurament al treballador del rebut individual justificatiu del pagament del salari ha de fer-se en el model corresponent, però no s’estableix en quin suporti ha de lliurar-se, podent l’empresari decidir el canvi de format (de paper a digital) unilateralment tot i que contravingui la pràctica seguida fins al moment en l’empresa.

Tot i ser una qüestió que es podria qualificar de menor, la veritat és que el suport en què es documenti el rebut de salaris té gran transcendència, doncs a través de la seva digitalització s’està incidint directament en la disponibilitat del document per part del treballador, de tal forma que es veuen afectats àmbits tals com el probatori o el de comprovació de les liquidacions i descomptes efectuats per l’empresari a l’hora de la seva emissió.

Cal recordar que l’article 29.1, paràgraf tercer de l’Estatut dels Treballadors (ET) disposa que:

«La documentació del salari es realitzarà mitjançant el lliurament al treballador d’un rebut individual i justificatiu del pagament del mateix. El rebut de salaris s’ajustarà al model que aprovi el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, tret que per conveni col·lectiu o, en defecte d’això, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, s’estableixi un altre model que contingui amb la deguda claredat i separació les diferents percepcions del treballador, així com les deduccions que legalment procedeixin».

Canvi de criteri del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem modifica la doctrina sobre aquest tema que va plasmar en una sentència de 22 de desembre de 2011 (recurs núm. 3/2011), referida a l’empresa Air Europa, on defensava que la previsió legal era el lliurament material en suport paper de les nòmines. El Suprem explica que ha canviat el criteri “a la vista del temps transcorregut des que es va dictar la mateixa i de la generalització de la utilització del suport informàtic en lloc del suporti paper per emmagatzemar i comunicar dades, documents, decisions…utilitzat profusament tant en l’àmbit privat com en l’Administració Pública”.

La sentència del Suprem rebutja el recurs d’USO d’Astúries que interessava que es declarés nul·la la decisió de l’empresa Transportes Unidos de Asturias S.L. de comunicar als treballadors la nòmina a través de suport informàtic en lloc de, com s’havia realitzat sempre, en suport paper.

En concret, Transportes Unidos de Asturias, dedicada al transport de viatgers en les línies urbanes del municipi d’Oviedo, va canviar al febrer de 2013 el seu sistema de comunicació de les nòmines, que fins llavors introduïa en les bústies individuals de cada treballador. A partir d’aquesta data, va passar a incloure les nòmines en el compte personal de cada treballador, a la qual aquests podien accedir mitjançant un terminal informàtic situat al costat de les bústies introduint el seu DNI i clau d’accés personal.

El sindicat va al·legar infracció de l’article 29.1 de l’Estatut dels Treballadors i de l’Ordre del Ministeri de Treball de 27 de desembre de 1994 que va aprovar el model de rebut individual justificatiu del pagament de salaris, en entendre que l’empresa no podia substituir de forma unilateral la pràctica que de forma inveterada s’havia vingut seguint de lliurament als treballadors dels rebuts de salaris o nòmines directament en paper, per la nova possibilitat de l’ús de la informàtica.

El Suprem, indica que “cap de les normes la infracció de les quals denuncia el recurrent conté exigència alguna respecte al format en el qual ha de lliurar-se les nòmines als treballadors”. És a dir, s’exigeix el lliurament al treballador de rebut individual justificatiu del pagament del salari, en el model aprovat pel Ministeri de Treball, però no s’estableix el suport en el qual ha de lliurar-se aquest rebut.

El tribunal afegeix que podria semblar que s’exigeix que el lliurament hagi de realitzar-se en suport paper, en disposar l’article 2 de l’Ordre de 27 de desembre de 1994: “El rebut de salaris serà signat pel treballador en fer-li lliurament del duplicat del mateix i abonar-li en moneda de curs legal o mitjançant xec o taló bancari, les quantitats resultants de la liquidació. La signatura del rebut donarà fe de la percepció pel treballador d’aquestes quantitats, sense que suposi la seva conformitat amb les mateixes”.

No obstant això, tal aparença queda desvirtuada pel que, a continuació, disposa l’apartat 2 del precepte: “Quan l’abonament es realitzi mitjançant transferència bancària, l’empresari lliurarà al treballador el duplicat del rebut sense recaptar la seva signatura, que s’entendrà substituïda, als efectes previstos a l’apartat anterior, pel comprovant de l’abonament expedit per l’entitat bancària”.

En definitiva, s’admet que el treballador no signi el duplicat del rebut de salaris quan quedi constància del seu abonament mitjançant el comprovant que expedeix l’entitat bancària, per la qual cosa el fet que no se li lliuri el rebut en suport paper s’ajusta a aquesta última previsió. El treballador, no solament pot accedir al seu rebut de salaris a través del terminal informàtic, sinó també obtenir una còpia del rebut, complint-se així l’exigència continguda en l’article 29.1 del ET i article 2 de l’Ordre de 27 de desembre de 1994.

La sentència conclou que “el lliurament del rebut en suport informàtic compleix la finalitat del lliurament al treballador de còpia del rebut de salaris que, tal com consta en l’exposició de motius de l’Ordre de 27 de desembre de 1994, és garantir la constància de la percepció pel treballador de les quantitats liquidades i la deguda transparència en el coneixement pel mateix dels diferents conceptes d’abonament i descompte que conformen tal liquidació”. L’operació, que abans consistia a obrir la bústia mitjançant una clau, ara es realitza introduint en el terminal informàtic el nombre de DNI i la clau, la qual cosa suposa cap perjudici al treballador.

I afegeix, a més, que aquest canvi de suport no li suposa al treballador cap perjudici ni molèstia, doncs «no pot qualificar-se d’onerós el fet que si el treballador vol una còpia de la seva nòmina en suport paper hagi de donar l’ordre d’imprimir i esperar breus segons al fet que la impressió s’efectuï».

Per tant, d’això es dedueix clarament que l’empresari que pretengui el canvi de format ha de posar a la disposició dels treballadors afectats els mitjans informàtics per a l’accés al document i, si escau, la seva materialització.

Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si te ha parecido interesante compártelo en redes sociales, gracias!
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+