05

nov

2018

El Permís de Paternitat és inferor al de Maternitat

Días de Permiso Paternidad

Sentència del Tribunal Constitucional 17 d’octubre 2018 descarta que sigui discriminatori que el permís de paternitat tingui una durada de temps inferior al de maternitat

El TC sentència que el permís de paternitat no es discriminatori

El TC en aquesta sentència ha manifestat que “l’atribució del permís per maternitat, amb la correlativa prestació de la seguretat social, a la dona treballadora, amb una durada superior a la qual es reconeix al pare, no és discriminatòria per a l’home. La maternitat, l’embaràs i el part són realitats biològiques diferenciades d’obligatòria protecció, que es refereix a la protecció integral de les mares. D’aquí, que els avantatges que es determinin per a la dona no poden considerar-se discriminatòries per a l’home”.

Amb aquesta argumentació el Tribunal ha desestimat el recurs d’empara presentada per un pare de família i l’associació Plataforma per permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció, contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va denegar que el permís de paternitat fos equiparable al de maternitat, això és, amb una durada de 16 setmanes.

Segons els fets provats, el demandant d’empara va gaudir del permís laboral per paternitat durant 13 dies i va percebre la corresponent prestació econòmica de la Seguretat Social amb motiu del naixement del seu fill el 20 de setembre de 2015, en virtut de la legislació vigent a la data del fet causant.

La sentència assenyala que la finalitat que persegueix el legislador en la protecció laboral i de seguretat social dispensada en el supòsit de part és diferent en atenció al fet que es tracti de la mare o del pare. En efecte, en el cas de la mare la «finalitat primordial» que persegueix des de sempre el legislador en establir el descans per maternitat i el corresponent subsidi econòmic de la seguretat social és la protecció de la salut de la dona treballadora, durant l’embaràs, part i puerperi.

Es tracta, doncs, d’una exigència derivada de l’article 39.2 de la Constitució de preservar la salut de la dona treballadora durant el seu embaràs i després d’aquest i, d’altra banda, de protegir les particulars relacions entre la mare i el seu fill durant el període de puerperi, com també ha assenyalat la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És més, afegeix la decisió, es tracta d’una exigència avalada pels «compromisos internacionals assumits per Espanya en ratificar els acords i convenis sobre drets humans que obliguen a adoptar les mesures necessàries perquè les treballadores embarassades gaudeixin d’un permís de maternitat, a fi de protegir la salut de la dona».

La sentència compta amb un vot particular formulat per la Magistrada María Luisa Balaguer Carreró, qui considera que el Tribunal en la seva anàlisi ha estat aliè a una realitat molt més complexa de la qual es conté en la sentència, i que proporcionava una ocasió excepcional per analitzar l’impacte negatiu que tenen part d’aquestes mesures garantistes del fenomen de la maternitat, en el tractament igualitari de les dones en el marc del mercat laboral.

 

Per ampliar aquesta informació consulti ambAssessoria laboral

 

Si te ha parecido interesante compártelo en redes sociales, gracias!
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+