Amb data 30 de novembre, el Tribunal Suprem va dictar sentència per la qual es resolia si l’empresari pot repercutir als seus empleats les sancions imposades per l’Administració per infraccions de les normes de seguretat vial comeses per la seva plantilla durant l’exercici de les seves funcions.
[texto_central]
Repercussió per infraccions vials del treballador
Aquesta sentència va assenyalar que per resoldre aquesta qüestió devem atendre a dues qüestions:
– L’activitat empresarial.
– El tipus d’infracció comesa pel treballador.
Si ens trobem davant una empresa dedicada al transport de mercaderies per carretera, la resposta està ja prevista en la normativa d’aplicació. D’aquesta manera, l’Acord General per a les empreses de transport de mercaderies per carretera, que és el text convencional del sector, imposa expressament en el seu articulat, que el treballador té la càrrega de satisfer les multes de les quals sigui responsable per infraccions de les disposicions sobre tràfic i seguretat vial.
Aquesta responsabilitat es limita exclusivament a infraccions en matèria de seguretat vial, de tal manera que, si la mateixa es refereix a infraccions fora d’aquesta matèria, per infraccions administratives comeses en el transport per carretera, caldrà acudir a la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres.
En aquells casos en els quals l’empresa desenvolupa una altra activitat, i per tant no està subjecta a l’àmbit d’aplicació del citat Acord, per poder exigir a l’empleat el rescabalament pels danys deurem atendre a l’art. 1101 del Codi Civil, el qual regula la responsabilitat contractual.
En aquests supòsits, haurà danalitzar-se si concorre dol o negligència per part del treballador, mostrada en el desenvolupament de la seva prestació de serveis i causant de les infraccions per les quals l’empresa va acabar sent sancionada.
El nostre Alt Tribunal disposa textualment sobre aquest tema que la responsabilitat indemnitzatòria contractual en l’àmbit del contracte de treball resulta més exigent i precisa d’una culpa o negligència del treballador sigui greu, qualificada o d’entitat suficient. Al que, d’arribar el cas, hauria d’afegir-se que la responsabilitat indemnitzatòria contractual en l’àmbit del contracte de treball resulta més exigent i precisa d’una culpa o negligència del treballador sigui greu, qualificada o d’entitat suficient..
En resum, no tot error, fallada o oblit del treballador dona lloc a la indemnització dels danys i perjudicis que causi el seu actuar, la qual cosa obliga a estar a les circumstàncies de cada cas per valorar el grau de desatenció de les mesures i cures exigibles a tot treballador.
Finalment, cal concloure que, al no estar davant de deutes homogenis, no procedirà la compensació d’aquest deute en la nòmina de l’empleat, sent necessari aconseguir un acord amb el treballador perquè aquest procedeixi al rescabalament econòmic del dany, o si escau la interposició per l’empresa d’una reclamació judicial. Per a això, conforme determina l’article 59.1 de l’Estatut dels Treballadors, existeix un termini de prescripció d’un any per iniciar el procés.
Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
