Amb aquesta mesura s’incrementa la durada de la prestació de desocupació per treball a temps parcial, en tenir en compte com cotitzats els dies en els quals no ha existit prestació de serveis efectiva durant la vigència del contracte de treball.
[texto_central]
El Govern ha aprovat el Real Decret pels treballadors amb contracte a temps parcial
Amb aquesta mesura s’incrementa la durada de la prestació de desocupació per treball a temps parcial, en tenir en compte com cotitzats els dies en els quals no ha existit prestació de serveis efectiva durant la vigència del contracte de treball.
Al juliol de 2018, el Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret relacionat amb la prestació per desocupació i treball a temps parcial. S’equiparà a l’hora d’accedir a la prestació per desocupació el dret dels treballadors a temps parcial verticals amb el dels treballadors a temps parcial horitzontals. L’anterior és conseqüència de la decisió emesa pel TJUE en la seva sentència de 9 de novembre de 2017, en relació amb la determinació del període d’ocupació cotitzat per als treballadors a temps parcial en el seu accés a la prestació per desocupació.
Recordem que la durada de la prestació dependrà del temps que l’interessat hagi cotitzat dins dels 6 anys anteriors a la situació legal de desocupació. De tal forma, per als treballadors a temps parcial (és a dir, aquells treballadors assalariats amb una jornada normal de treball que tingui una durada inferior a la d’un treballador a temps complet comparable) cada dia treballat venia computant-se, en virtut de l’article 3.4 del RD 625/1985, com un dia cotitzat, fos quina fos la durada de la jornada.
En principi la referida disposició sembla raonable, doncs elimina les possibles diferències que poguessin existir entre els treballadors a temps parcial i els treballadors a temps complet. A priori, amb això es resoldria la qüestió de quant es cobra d’atur per mitja jornada de treball. No obstant això, aquesta equitat solament es feia efectiva en el cas dels empleats a temps parcial horitzontal (aquells que presten serveis tots els dies laborables de la setmana), no sent així en els supòsits de treball a temps parcial vertical (aquells que només presten serveis en determinats dies de la setmana, és a dir, aquells que concentren totes les hores de treball alguns dies laborables.)
La situació que acabem de comentar es pot entendre molt millor atenent a l’ocorregut en el procediment judicial que va donar motiu a aquest canvi normatiu.
Es tracta de l’anomenat assumpte Espadas Recio, en el qual es va discutir el cas d’una netejadora a temps parcial que havia treballat de manera ininterrompuda des del 23 de desembre de 1999 fins al 29 de juliol de 2013. La seva jornada estava organitzada de la següent manera: dues hores i mitja de treball els dilluns, dimecres i dijous de cada setmana, i quatre hores el primer divendres de cada mes. Després del seu acomiadament, i sol·licitada la corresponent prestació de desocupació, la mateixa li és reconeguda per una durada de 420 dies, en lloc dels 720 pretesos.
El Servei Públic d’Ocupació Estatal va basar la seva decisió en què, com s’ha exposat, la normativa nacional establia que, per a l’accés a la desocupació dels treballadors a temps parcial, per bé que cada dia de treball comptava igual que un a temps complet, només havien de tenir-se en compte els efectivament treballats. D’aquesta manera, el fet d’haver concentrat totes les hores en determinats dies de la setmana va provocar que a la interessada només se li computessin com a coberts 1.387 dies, en lloc dels 2.160 dies que li correspondrien a un treballador que, fins i tot sense necessitat de tenir pactada una jornada completa (és a dir, havent treballat les mateixes hores), hagués treballat tots els dies laborables de cada mes.
Per la seva banda, la Sra. Espadas Recio entenia que l’exclusió de les jornades no treballades a l’efecte del càlcul de la seva prestació de desocupació suposava introduir una diferència de tracte en detriment dels treballadors a temps parcial de tipus vertical, i sobre això va fonamentar la seva demanda.
Finalment, el Tribunal Europeu va respondre a favor de la demandant, concloent que la mesura espanyola controvertida era oposada al dret de la Unió, doncs suposa un tracte discriminatori dels treballadors a temps parcial de tipus vertical respecte de la resta (estant acreditat, a més, que la majoria solen ser dones).
En definitiva, amb aquesta mesura s’incrementa la durada de la prestació de desocupació per treball a temps parcial, en tenir en compte com cotitzats els dies en els quals no ha existit prestació de serveis efectiva durant la vigència del contracte de treball.
Para ampliar esta información consulte con Assessoria laboral
