Les parts poden establir motius de suspensió del contracte sempre que no suposin abús de dret.
[texto_central]
Les condicions de la suspensió han d’establir-se per escrit.
Quan se celebra un contracte de treball, es fa amb la intenció que perduri en el temps. No obstant això, poden sorgir diferents situacions en les quals aquests contractes se suspenguin temporalment.
Suspendre el contracte de treball de mutu acord entre treballador i empresari durant un temps determinat pot ser una solució adequada en molts casos.
La suspensió del contracte és la interrupció temporal de la prestació laboral sense quedar trencat el vincle contractual entre empresa i treballador.
Quines són les causes legals de suspensió del contracte de treball?
D’acord amb l’article 45 de l’Estatut dels Treballadors (ET):
a) Mutu acord de les parts.
b) Les consignades vàlidament en el contracte.
c) Incapacitat temporal dels treballadors.
d) Naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, de conformitat amb el Codi Civil o les lleis civils de les Comunitats Autònomes que el regulin, sempre que la seva durada no sigui inferior a un any, de menors de sis anys o de menors d’edat majors de sis anys amb discapacitat o que per les seves circumstàncies i experiències personals o per provenir de l’estranger, tinguin especials dificultats d’inserció social i familiar degudament acreditades pels serveis socials competents.
e) Risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural d’un menor de nou mesos.
f) Exercici de càrrec públic representatiu.
g) Privació de llibertat del treballador, mentre no existeixi sentència condemnatòria.
h) Suspensió d’ocupació i sou, per raons disciplinàries.
i) Força major temporal.
j) Causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
k) Excedència forçosa.
l) Exercici del dret de vaga.
m) Tancament legal de l’empresa.
n) Decisió de la treballadora que es vegi obligada a abandonar el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.
Suspensió del contracte de treball per mutu acord de les parts
A més de les causes legals de l’article 45 de lET l’ocurrència del qual dona lloc a la suspensió del contracte, empresari i treballador poden pactar que el contracte se suspendrà per alguna altra raó. Les parts poden establir motius de suspensió del contracte sempre que no suposin abús de dret. Les condicions de la suspensió han d’establir-se per escrit. Excepte pacte en contrari l’empresari estarà exempt de cotitzar a la Seguretat Social durant aquest període.
I així, per exemple, l’empresa renuncia a acomiadar disciplinàriament al treballador, pactant la suspensió del contracte per un any, amb dret a reingrés.
No cal que aquest pacte es produeixi en el moment de contractar, sinó que pot fer-se en qualsevol moment al llarg de la vida del contracte de treball.
Quins són els seus efectes i durada?
La suspensió del contracte de treball deixa sense efectes les obligacions de totes dues parts: treballar i remunerar el treball. En alguns casos el treballador percebrà una prestació de la Seguretat Social substitutòria del salari.
Respecte a la durada i a l’efecte de la suspensió pactada caldrà estar al contingut del propi pacte.
Expressament es reconeix en el ET que, en aquests casos de suspensió per mutu acord, la suspensió no té per què comportar necessàriament la reserva de lloc de treball, sinó que caldrà estar als pactes (art. 48.1 ET). Si es pacta de forma expressa la reserva del lloc de treball, la negativa de l’ocupadora a la readmissió després de la finalització del període suspensiu, equival a un acomiadament improcedent (com ha assenyalat el Tribunal Suprem en la seva sentència de 26-10-2016).
El mutu acord en matèria de suspensió del contracte pot, també, utilitzar-se per a establir una millora en matèria d’efectes del règim de la suspensió del contracte per a alguna de les altres causes legalment admeses.
El que no es pot és utilitzar el mutu acord per a establir un règim diferent d’algun supòsit de suspensió que sigui menys favorable per al treballador que el legalment establert; jugaria en aquest cas el principi d’irrenunciabilitat de drets. Així ocorre quan l’empresa pacta amb el treballador la suspensió del seu contracte per termini superior a vint dies, per a complir amb la condició imposada per l’empresa de constituir una societat amb la qual continuaria la prestació dels seus serveis com a treballador autònom, com ha vingut declarant els Tribunals de Justícia.
En alguns casos la legislació fa referència a l’acord entre les parts per a determinar efectes suspensius a determinades situacions. Així:
– Durant el període de prova, les situacions d’incapacitat temporal, naixement, risc durant l’embaràs, adopció, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment, risc durant la lactància i violència de gènere que afectin la persona treballadora, interrompran el còmput del període de prova sempre que es produeixi acord entre les parts (art. 14.3 ET).
– La suspensió ocorreguda durant la suspensió d’un contracte temporal no implica la corresponent ampliació de la durada del contracte, tret que així s’hagués pactat (art. 7 del RD 2720/1998).
– En el cas del treball d’alta direcció quan el treballador estava lligat prèviament amb l’empresa amb un contracte de treball comú, la subscripció del contracte d’alta direcció suspèn la relació laboral comuna, tret que les parts pactin el contrari; reprenent-se la relació laboral comuna suspesa quan s’extingeix la relació laboral d’alta direcció, tret que ho hagi estat per acomiadament declarat procedent (art. 9 RD del 1382/1985).
Para ampliar esta información consulte con Asesoría laboral
