Una de les raons per les quals és bo fer un testament és que és un document que es pot canviar al llarg de la vida quantes vegades es vulgui.
La primera visita és gratuïta, sol·licita informació >
És el document idoni per a garantir que es compleixen les decisions sobre el futur dels béns i drets d’una persona quan mor.
Morir sense que consti per escrit la voluntat sobre la destinació dels béns i drets del mort pot suposar més d’un maldecap als seus hereus.
Hi ha moltes raons per les quals és bo fer un testament. La primera d’elles és que es tracta d’un document que es pot canviar al llarg de la vida quantes vegades es vulgui, és senzill i té un cost assequible. D’altra banda, té gran importància, ja que evita nombrosos problemes en el futur i ofereix tranquillitat per als familiars i hereus. I és l’opció més senzilla i barata que té una persona per a transmetre de manera ordenada el seu patrimoni als seus hereus.
Veurem algunes d’aquestes raons:
1. Fer testament NO és complicat
Hi ha diverses formes de fer un testament, però el més senzill és anar a una Notaria. No cal portar més documents que el d’identificació (DNI, passaport, etc.) i, en funció de la major o menor complexitat de les disposicions que vulguis incloure, el tràmit pot ser molt ràpid i sortir amb la còpia del testament a la mà.
2. Fer testament NO és car
És una de les operacions notarials més barates. Un testament estàndard pot costar uns 50-60 euros.
3. Fer testament NO implica perdre la disposició dels propis béns
L’efectivitat del testament es produeix a partir de la defunció del testador, no abans. Per tant, es pot disposar lliurement dels béns durant tota la vida, sense cap limitació derivada d’haver atorgat testament.
4. El testament NO és inamovible
Es poden fer tants testaments com es vulgui, però només serà vàlid l’últim. El fet d’atorgar un testament fa que tots els anteriors que s’hagin fet quedin automàticament anullats i sense cap efecte, sense necessitat de fer una revocació expressa cada vegada.
Una vegada produïda la defunció, s’haurà de sollicitar un certificat en el qual constarà si el mort va atorgar testament i, si escau, en què Notaria es va atorgar l’últim (que serà l’únic vàlid).
5. El testament és SECRET
Atorgar testament és un acte personalíssim i ningú més que el testador i el Notari saben el contingut d’aquest.
Normalment el testament és un document obert, del qual es queda l’original en el protocol de la Notaria i el testador es porta una còpia. I, en circumstàncies normals, cap altra persona excepte aquest últim està legitimada per a demanar còpies d’aquest document.
Més encara, existeix una possibilitat que és la d’atorgar testament tancat. En aquests casos, és el Notari el que conserva l’única còpia del testament i només s’obre constatat la defunció del testador.
6. Fer testament permet DISPOSAR sobre la destinació de béns i drets determinats
A través del testament es poden fer llegats de cosa específica, millorar la legítima, fer lots, desheretar, etc.
7. Mitjançant el testament es pot deixar al cònjuge l’USDEFRUIT VITALICI dels nostres béns
Si hi ha fills, l’hereu legal no és el nostre cònjuge, sinó els nostres fills. El cònjuge només tindrà dret, a part dels seus drets per béns de guanys (si és que el matrimoni estava sotmès a aquest règim), a una part de l’herència en usdefruit.
8. Fer testament ESTALVIA diners i paperassa als descendents
De no haver-hi testament per mitjà, per a l’adjudicació dels béns s’ha de fer una declaració d’hereus “abintestat”.
Si els descendents ho són per via directa (fills, nets, etc.) es pot fer mitjançant una escriptura notarial. Però, en un altre cas, s’ha d’acudir a un procediment judicial especial. Temps i despeses.
9. Al testament es poden incorporar declaracions i disposicions NO merament patrimonials
No només es parla de diners i propietats en un testament, sinó que aquest document pot acollir un altre tipus de manifestacions o declaracions, com per exemple:
Disposicions o actes de caràcter personal i familiar:
– Reconeixement de fills
– Emancipació de fills
– Nomenament d’un tutor, etc.
Disposicions o declaracions mancades de valor jurídic:
– Manifestacions de caràcter filosòfic o religiós
– Tipus d’exèquies
– Homenatges, etc.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica
