Empreses que operen a nivell internacional demanen als seus treballadors que es traslladin a les seves seus en altres països.
[texto_central]
S’ha resolt una sentència en la qual avala “la clàusula contractual que exigia al treballador disponibilitat total de mobilitat a nivell mundial.”
Moltes empreses, especialment aquelles que operen a nivell internacional, amb freqüència demanen als seus treballadors que es traslladin a les seves seus en altres països.
Un cas d’aquest tipus ha resolt el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya en una sentència en la qual avala la clàusula contractual que exigia al treballador disponibilitat total de mobilitat a nivell mundial. Per al tribunal, es tracta d’una companyia de marcat caràcter internacional, per la qual cosa els trasllats temporals “són part de l’activitat de la mercantil”.
Com recull la sentència, l’empresa va decidir acomiadar al treballador (programador de robots) després de la seva negativa a desplaçar-se a Polònia per a incorporar-se d’urgència a un projecte que anava a durar almenys sis mesos. En la carta de cessament, la companyia li va recordar que el seu contracte establia que la mobilitat geogràfica era una condició de l’empresa, quedant per tant justificat el desplaçament dins o fora del territori nacional.
El jutjat que va veure el cas en primer lloc va declarar improcedent el cessament en considerar aquesta clàusula nulla de ple dret. No obstant això, el TSJ subscriu la improcedència de l’acomiadament, però considera que l’empresa sí que té legitimitat per a exigir disponibilitat de mobilitat al seu treballador.
La Sala recorda que la clàusula controvertida va ser subscrita en iniciar la relació laboral “sense vici de consentiment”. A més, la disposició recull expressament els desplaçaments temporals en funció de l’activitat empresarial, “per la qual cosa el seu compliment no és contrari als indisponibles drets del treballador”, matisa el TSJ.
Malgrat avalar la legitimitat de la disposició contractual, la Sala estima que la falta “no és prou greu com per a justificar l’acomiadament”. Per al tribunal, la negativa del treballador “no ha causat un perjudici notori a l’empresa”, per la qual cosa la falta ha de qualificar-se com a lleu. A més, el TSJ fa referència als motius familiars i mèdics (tenia visites en el dermatòleg) que va allegar l’empleat per a recolzar la seva negativa.
Finalment, el tribunal autoritza l’empresa al fet que imposi, després de la notificació de la sentència, una sanció adequada a la gravetat de la falta.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
