L’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors regulava l’acomiadament objectiu per acumulació d’absències al treball justificades
Aprovat el Reial decret llei 4/2020, que deroga l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer que deroga l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors (ET), que regulava l’acomiadament objectiu per acumulació d’absències al treball justificades, incloses les baixes mèdiques de curta durada.
Reforma laboral 2012
Cal recordar que després de la reforma laboral de 2012, l’apt. d), de l’art. 52 ET, permetia l’extinció del contracte per causes objectives, davant faltes d’assistència al treball, fins i tot justificades però intermitents, que aconsegueixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors abast el 5% de les jornades hàbils, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos.
Aquest article 52.d) ET afegia que:
No es computaran com a faltes d’assistència, les absències degudes a vaga legal pel temps de durada d’aquesta, l’exercici d’activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l’embaràs i la lactància, malalties causades per embaràs, part o lactància, paternitat, llicències i vacances, malaltia o accident no laboral quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels serveis socials d’atenció o serveis de Salut, segons sigui procedent.
Tampoc es computaran les absències que obeeixin a un tractament mèdic de càncer o malaltia greu.
A la pràctica, aquesta modalitat d’acomiadament per causes objectives permet tirar a un treballador -amb una indemnització de 20 dies per any treballat- per faltar al seu lloc vuit dies amb baixa mèdica en dos mesos consecutius, amb algunes excepcions.
Aquesta possibilitat (malgrat haver estat avalada recentment pel Tribunal Constitucional) ha estat ara derogada pel Reial decret llei 4/2020, publicat en el BOE del dia 19-02-2020 i amb entrada en vigor des del dia 20-02-2020.
La supressió d’aquest precepte, impulsada des del Ministeri de Treball i Economia Social, respon a la necessitat de garantir jurídicament els drets fonamentals de les persones treballadores, especialment les que pateixen alguna discapacitat, sofreixen malalties cròniques o de llarga durada o que es dediquen a cura de persones dependents, que són, en la seva majoria, dones.
En la seva àmplia exposició de motius el Reial decret llei 4/2020, fa referència tant a la Sentència del Tribunal Constitucional 118/2019, de 16 d’octubre, on s’havia dictaminat que l’article 52.d) del ET no era contrari a la Constitució Espanyola, perquè no vulnerava ni el dret a la integritat física (art. 15 CE), ni el dret al treball (art. 35.1 CE), ni el dret a la protecció de la salut (art. 43.1 CE), com a la Sentència del TJUE, de 18 de gener de 2018, on es dictaminava que l’art. 52.d) ET no s’acomoda a la Directiva 2000/1978/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, per atemptar al dret a la no discriminació per raó de la discapacitat, admetent només amb caràcter excepcional, limitat i condicionat la seva aplicació quan existís anàlisi d’adequació i proporcionalitat.
Atenció. El Reial decret llei 4/2020, compleix amb les directrius del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en la sentència del 18 de gener de 2018 ja havia advertit a Espanya que l’aplicació d’aquesta modalitat d’acomiadament objectiu, per faltes d’assistència justificades, anava en contra de la Directiva 2000/78, que prohibeix la discriminació per raó de discapacitat.
Configuració d’un nou context: absències injustificades
Paral·lelament a la derogada regulació de l’acomiadament objectiu per absentisme, l’art. 54 del ET, regula l’acomiadament disciplinari “basat en un incompliment greu i culpable del treballador”, on s’englobaria l’acomiadament disciplinari per faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat al treball.
És a dir, s’ha passat de comptar amb dues possibilitats a l’hora de realitzar un acomiadament, o extinció de contracte, basat en l’absentisme de la persona treballadora, a únicament canals específics per a les absències injustificades al treball, com són l’acomiadament disciplinari o el sotmetiment al procediment sancionador establert per via convencional.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral