S’ha publicat la sentència del Tribunal Suprem amb els requisits perquè l’Administració tributària sol·liciti l’entrada a una entitat
Hisenda no pot demanar registrar una empresa sense un motiu degudament justificat
L’informem que s’ha publicat una important la Sentència del Tribunal Suprem d’1 d’octubre de 2020 (Recurs de cassació 2966/2019), en la qual es detallen els requisits perquè l’Administració tributària sol·liciti l’entrada en el domicili d’una entitat i perquè l’òrgan judicial l’autoritzi.
Es tracta de l’entrada en el domicili d’una entitat -Taverna La Montillana, S.L.- que es va motivar, en l’acte del Jutjat que autoritza l’entrada en el domicili constitucionalment protegit d’aquesta, al·ludint a la mitjana de rendibilitat de la companyia, molt baixa comparada amb la declarada a nivell nacional, amb un marge comercial bastant inferior a la mitjana, per la qual cosa pot pensar-se que s’han ocultat vendes, així com pels baixos ingressos en efectiu efectuats en comptes bancaris que poden estar ocultant vendes a particulars que no declaren 347.
Això, al costat de l’eventual negativa de l’entitat a facilitar l’accés a la documentació real de facturació, fa arribar a la conclusió a la Inspecció, i així ho admet el Jutjat, que és necessària la recerca, cosa que només podria dur a terme amb el registre domiciliari.
Requisits per a poder realitzar el registre a l’entitat
El Tribunal, després de recollir els criteris d’una sentència anterior, la dictada el 10 d’octubre de 2019 en recurs de cassació núm. 2818/2017, estableix la doctrina següent:
1) L’autorització d’entrada ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagi notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes al fet que afecten les perquisicions, per derivar tal exigència dels articles 113 i 142 de la Llei General Tributària (sense que sigui possible iniciar-ho en el moment del registre com si que autoritza l’art. 177.2 del Reglament d’Aplicació dels Tributs). Sense l’existència d’aquest acte previ, que haurà d’acompanyar-se a la sol·licitud, el jutge no podrà adoptar cap mesura en relació amb l’entrada en el domicili constitucionalment protegit a l’efecte de la pràctica de perquisicions tributàries, per falta de competència.
2) Per a no anunciar el registre cal justificar la seva necessitat en el cas concret, tant en la sol·licitud de l’Administració i, amb major obligació, en l’acte judicial, sense que calgui presumir en la mera comprovació un dret incondicionat o natural a entrar en el domicili.
3) No cap l’autorització d’entrada amb finalitats prospectius, estadístics o indefinits, per a veure què es troba, com aquí succeeix, això és, per a la troballa de dades que s’ignoren, sense identificar amb precisió quina concreta informació es pretén obtenir.
4) Cal que l’acte judicial motivi i justifiqui -això és, formal i materialment- la necessitat -les dades per a la regularització no poden aconseguir-se d’una altra manera-, adequació -ha de ser útil per a l’actuació inspectora- i proporcionalitat de la mesura -caldria fer un pronòstic “de la magnitud econòmica al fet que donaria lloc l’entrada com a mitjà de rescat de les proves sòlides per a determinar el deute i, en qualsevol cas, per a excloure el delicte…, perquè en aquest cas ni tan sols la competència i el procediment empararien una petició d’aquesta naturalesa al jutge-” d’entrada, sotmetent a contrast la informació facilitada per l’Administració, que ha de ser posada en dubte, en la seva aparença i credibilitat, sense que càpiguen acceptacions automàtiques, infundades o acrítiques de les dades ofertes.
Només és admissible una autorització per acte després de l’anàlisi comparativa de tals requisits, un a un.
5) No poden servir de base, per a autoritzar l’entrada, les dades o informacions generals o indefinits procedents d’estadístiques, càlculs o, en general, de la comparació de la situació suposada del titular del domicili amb la d’altres indeterminats contribuents o grups d’aquests, o amb la mitjana de sectors d’activitat en tot el territori nacional, sense especificació o cap segmentació detallada que avali la serietat de tals fonts.
Tal anàlisi, si es fes excepcionalment, ha d’atendre a totes les circumstàncies concurrents i, molt en particular, al fet que de tals indicis, vestigis o dades generals i relatives -verificat el seu origen, serietat i la situació concreta de l’interessat respecte a ells- sigui rigorosament necessària l’entrada, la qual cosa exigeix valorar l’existència d’altres factors circumstancials i, en particular, la conducta prèvia del titular en resposta a actuacions o requeriments d’informació efectuats per l’Administració.
En definitiva, després d’aquesta sentència, en el cas d’entrada en el domicili constitucionalment protegit d’una societat -no diguem d’una persona física- serà convenient examinar a consciència si l’acte que l’autoritza compleix escrupolosament amb els requisits exigits per la doctrina i, per a començar, no serà vàlid si prèviament no s’ha notificat l’inici de les actuacions de comprovació.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica
