Els alts directius tenen dret a gaudir d’un mínim fiscalment exempt sobre les indemnitzacions que percebin en ser destituïts per part de la seva companyia
Estan exemptes d’IRPF les indemnitzacions satisfetes als alts directius per desistiment de l’empresari
El Tribunal Suprem dictamina que estan exemptes d’IRPF les indemnitzacions satisfetes als alts directius per desistiment de l’empresari fins a l’import de set dies per any de servei amb el límit de sis mensualitats.
És una sentència en la qual ratifica que els alts directius tenen dret a gaudir d’un mínim fiscalment exempt sobre les indemnitzacions que percebin en ser destituïts per part de la seva companyia. La decisió de l’alt tribunal, fixa ja definitivament els criteris a seguir pels jutges espanyols.
El Tribunal Suprem ratifica la nova interpretació que ja va introduir en una decisió similar el novembre passat per la qual fixa que en els supòsits d’extinció del contracte d’alta direcció per desistiment de l’empresari existeix el dret a una indemnització mínima obligatòria de set dies de salari per any de treball, amb el límit de sis mensualitats, i, per tant, que aquesta quantia de la indemnització està exempta de tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Com a conseqüència, l’Agència Tributària haurà de recalcular el gravamen aplicat sobre la indemnització deixant exempta la quantia corresponent a la indemnització mínima reconeguda als alts directius.
El cas concret al qual es refereix la sentència és el d’un alt directiu de l’empresa Nordkapp Inversions que és acomiadat en 2012 i acorda amb l’empresa una indemnització per acomiadament, que va ascendir a 559.057 euros, amb una retenció en l’IRPF del 50,8%, decisió que el demandant va recórrer en diverses instàncies.
L’advocat de l’Estat al·legava que la indemnització que va cobrar l’alt directiu en ser acomiadat de l’empresa va ser fruit d’un acord al qual va arribar amb ella i, per tant, una indemnització pactada, per la qual cosa no procedeix el supòsit d’exempció de les indemnitzacions obligatòries, sinó que es tracta d’un supòsit diferent i per tant és obligatòria la «tributació efectiva» de les indemnitzacions pactades.
En canvi, el Suprem estableix ara que existeix un mínim exempt en l’IRPF de 7 dies per any treballat en les indemnitzacions per acomiadament, encara que aquesta indemnització sigui fruit d’un acord entre ambdues parts.
Suposem que aquest criteri també resulti aplicable a l’import de vint dies per any amb el límit de dotze mensualitats establert en el Reial decret d’Alta Direcció per als casos d’acomiadament improcedent.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
