L’informem que la Direcció General de Tributs (DGT) en la seva consulta vinculant V0194/2021, de 8 de febrer, s’ha pronunciat sobre la residència fiscal dels teletreballadors.
La residencia fiscal dels teletreballadors
El país on es fa el treball en forma remota sempre podrà gravar els rendiments obtinguts amb independència que es consideri o no resident en aquest país i que resulti aplicable les regles per a evitar la doble tributació.
L’informem que la Direcció General de Tributs (DGT) en la seva consulta vinculant V0194/2021, de 8 de febrer, s’ha pronunciat sobre la residència fiscal dels teletreballadors en un cas d’un treballador d’una empresa britànica que treballa en remot des d’Espanya amb la condició que passi més de 91 dies a l’any a Anglaterra.
Doble residencia fiscal
En aquest cas assenyala la DGT, el treballador es considera, en principi, resident a Espanya, perquè treballa des d’Espanya la major part de l’any. No obstant això, es planteja la possibilitat que l’interessat sigui resident fiscal a Espanya i al mateix temps pot ser considerat resident fiscal al Regne Unit, i en aquest cas, seran aplicables les regles de desempat previstes en l’art. 4.2 del Conveni, la qual cosa, en el present cas, està plenament justificat, atès que, segons el contracte de treball, s’exigeix que el treballador passi més de 91 dies a l’any a Anglaterra.
No és un fútil que el contracte de treball exigeixi que el treballador passi més de 91 dies a l’any a Anglaterra, perquè la legislació anglesa considera ordinary resident a qui roman en forma intermitent en territori britànic per una mitjana anual superior a 91 dies, per al que es té en compte un exercici fiscal o més fins a quatre anys consecutius.
La DGT afirma que si el consultant es considera resident a Espanya, els rendiments percebuts pel treball realitzat a Anglaterra poden ser gravats en tots dos Estats, eliminant-se la doble imposició segons l’art. 22.1 del Conveni, mitjançant la deducció en l’impost espanyol d’un import igual a l’impost sobre la renda pagat al Regne Unit, encara que aquesta quantia podrà ser pres en consideració per a calcular l’impost sobre la resta de les rendes (mètode d’imputació plena amb progressivitat).
Respecte als rendiments percebuts pel treball realitzat “en remot” des del seu domicili privat a Espanya (teletreball), s’entendrà que l’ocupació s’exerceix a Espanya, sent irrellevant que els fruits del treball es percebin per una empresa britànica, per la qual cosa aquestes rendes només tributaran a Espanya.
En cas que el consultant sigui resident al Regne Unit, els rendiments percebuts pel treball realitzat a Anglaterra no estaran subjectes a tributació a Espanya, perquè el treball no es desenvolupa a Espanya. Respecte als rendiments percebuts pel teletreball realitzat “en remot” des del seu domicili a Espanya, es graven al Regne Unit, però podran ser gravats a Espanya, ja que es deriven d’una activitat personal desenvolupada en territori espanyol. En aquest últim cas, el Regne Unit, com a país de la residència, haurà d’eliminar la doble imposició mitjançant la deducció en l’impost britànic de l’impost espanyol degut.
En definitiva, el país on es fa el treball en forma remota sempre podrà gravar els rendiments obtinguts, per aplicació del criteri de la territorialitat, amb independència que es consideri o no resident en aquest país i que resulti aplicable les regles per a evitar la doble tributació.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assesoría físcal
