La Direcció General de Tributs (DGT) ha resolt recentment que facilitar telèfons mòbils als empleats per a ús professional no constitueix retribució en espècie en l’IRPF.
La consideració com a retribució en espècie en l’IRPF de la cessió per les empreses de determinats béns als seus treballadors pot generar dubtes i controvèrsies amb l’Administració tributària.
Especialment, amb motiu de la situació de pandèmia i la generalització del teletreball, moltes empreses s’han plantejat si escau imputar una retribució en espècie, subjecta a ingrés a compte de l’IRPF, pels equips (mòbils, portàtils, etc.) que cedeixen als empleats de manera gratuïta per a desenvolupar el seu treball.
En aquest sentit ha de recordar-se que l’article 42 de la Llei de l’IRPF qualifica com a retribució en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns drets o serveis, de manera gratuïta o per preu inferior al normal de mercat.
En termes generals i abans de passar a l’anàlisi del cas concret, la DGT recorda que no existeix retribució en espècie quan l’empresa posa a la disposició del treballador les màquines, útils i eines de propietat o titularitat de les empreses necessàries perquè aquest faci el seu treball. La inexistència de rendiment de treball s’ha d’afirmar no sols en el cas que la posada a la disposició del treballador dels referits mitjans es produeixi en els locals de l’empresa, sinó també quan el treballador presta els seus serveis fora d’aquests locals, com ocorre quan desenvolupa el seu treball en el seu propi domicili en els supòsits de teletreball, o en el domicili dels clients de l’empresa.
D’altra banda, i també en termes generals, podrà constituir un rendiment de treball en espècie la utilització, consum o obtenció per a fins particulars del treballador dels citats mitjans.
Criteri de la DGT
Doncs bé, recentment la DGT en la resolució de la seva consulta vinculant CV v0150-22, de 31 de gener de 2022 s’analitza el cas d’una empresa que cedeix als seus empleats l’ús d’un telèfon mòbil i els seus elements accessoris (carregador, cable, bateries, targetes multi-*SIM, carcassa, etc.), i altres elements de similars i anàlogues característiques, propietat de l’empresa, per a la realització del seu treball. El codi de conducta de l’entitat prohibeix l’ús privatiu d’aquests instruments de treball, prohibició que queda recollida amb caràcter general en la política d’ús professional dels telèfons d’empresa i, amb caràcter individualitzat, en les clàusules contractuals dels contractes de treball.
La DGT reconeix que, en termes generals, ha d’entendre’s que “no existeix retribució en espècie quan l’empresa posa a la disposició del treballador les màquines, útils i eines necessàries perquè aquest faci el seu treball”. La inexistència de rendiment de treball ha de predicar-se no sols quan la posada a disposició es produeix en els locals de l’empresa sinó també quan es produeixi fos dels mateixos (ja sigui en el domicili dels clients o amb motiu, per exemple, de situacions de teletreball).
També afirma la DGT que, en termes generals, aquesta cessió de màquines, útils i eines podrà constituir rendiment de treball en espècie en cas d’utilització, consum o obtenció per a fins particulars.
No obstant això, en el cas concret plantejat per l’entitat consultant la DGT conclou que no existeix retribució en espècie donada:
– La naturalesa dels dispositius cedits (mòbils)
– La seva indubtable connexió amb el treball i
– les circumstàncies que concorren en la seva utilització definides en la política d’ús professional i en els contractes de treball.
Aquesta consulta de la DGT suposa la fixació d’un criteri rellevant sobre una matèria que afecta un gran nombre d’empreses i que presenta una alta conflictivitat en procediments de gestió i inspecció. Resulta convenient realitzar una revisió de la política seguida sobre aquest tema per les empreses.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.
