El TS en sentència d’unificació de doctrina de 3105/2022, EDJ 599968, declara procedent un acomiadament disciplinari basat en agressions i insults a un company
Els fets produïts tenen rellevància i vinculació amb l’activitat laboral, en haver produït una deterioració de les relacions laborals i de la imatge de l’empresa
El TS en sentència d’unificació de doctrina de 3105/2022, EDJ 599968, declara procedent un acomiadament disciplinari basat en agressions i insults a un company produïts fora del lloc i de l’horari de treball. Els fets produïts tenen rellevància i vinculació amb l’activitat laboral, en haver produït una deterioració de les relacions laborals i de la imatge de l’empresa.
El cas jutjat és el següent:
Al final de la celebració de nadal de l’empresa, el treballador, sense mediar cap provocació, es dirigeix a un company proferint-li insults i expressions com a ‘carallots’ i ‘fill de puta’. A més, intenta agredir-li físicament en diverses ocasions al mateix temps que proferia insults anomenant-li ‘moro de merda’ i ‘fill de puta’, impedint-ho altres treballadors de l’empresa.
Finalment és expulsat del local, encara que abans de marxar-se torna a intentar l’agressió al company sacsant-li amb força. Després de conèixer els fets, que li són comunicats per l’amo de l’establiment, l’empresa pregunta als treballadors que confirmen els fets i manifesten estar farts del comportament del treballador.
El treballador havia estat sancionat disciplinàriament amb anterioritat.
En considerar que s’ha produït una falta molt greu de maltractaments de paraula i obra i falta greu de desconsideració cap als companys (ET art.54.2.c), l’empresa procedeix al seu acomiadament disciplinari.
L’acomiadament és declarat procedent en la instància, però en suplicació es declara la seva improcedència en haver quedat acreditat que els fets van succeir fora del centre de treball i de l’horari laboral.
Disconforme, l’empresa interposa recurs de cassació per a la unificació de doctrina.
La qüestió que es planteja consisteix a determinar com ha de qualificar-se l’acomiadament quan les ofenses esdevenen fora del temps i lloc de treball.
El TS recorda que l’obligació d’actuar conforme a les regles de la bona fe és un dels deures laborals bàsics, que el treballador ha de complir en el lloc i horari de treball. Assenyala que aquesta aquesta obligació es manté, però es relaxa i flexibilitza enormement quan es troba en l’esfera privada de la seva vida personal. No obstant això, això no suposa que durant aquest període pugui realitzar actuacions que vagin en perjudici de l’empresa que, d’haver estat efectuades en horari de treball, serien objecte de sanció. És a dir, el treballador que es trobi fora del lloc i horari de treball pot cometre actes sancionables si amb això incorre en comportaments que tinguin algun tipus de rellevància i vinculació amb l’activitat laboral.
En el supòsit jutjat, encara que les conductes sancionables s’han produït fora del lloc i de l’horari de treball, és clar que incideix sobre altres companys de l’empresa, afectant la convivència entre els mateixos i a la reputació del propi ocupador. Les greus ofenses proferides van condicionar les relacions laborals entre ells i van produir també una deterioració per a la imatge de l’empresa, provocant el seu descrèdit enfront de tercers. A més, els insults, que van aconseguir un biaix discriminatori per raó de la raça, i les ofenses d’obra, han transcendit les relacions privades, atemptant a la dignitat dels propis companys de treball i repercutint en l’empresa mateixa, de manera que l’haver-se produït fora del lloc de treball no impedeix aplicar la sanció disciplinària d’acomiadament i la seva qualificació de procedent.
Per tot això, s’estima el recurs de cassació casant i anul·lant la sentència recorreguda.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.