Els volem informar que és fonamental diferenciar entre la declaració de concurs i la causa de dissolució d’una empresa.
La declaració de concurs ha de realitzar-se pels administradors dins dels dos mesos següents a la data en què es conegui la insolvència de la societat y la insolvència ha de ser entesa com la incapacitat de complir de forma regular les obligacions exigibles amb els creditors.
La llei específica que, si hi ha insolvència i a més pèrdues que redueixin el patrimoni net a la meitat del capital social, els administradors no hauran de convocar una junta per a acordar la dissolució si, dins del termini de dos mesos des de la causa de dissolució (o, en el seu cas, des de l’acceptació del càrrec), activen els mecanismes de la insolvència.
Els volem informar que és fonamental diferenciar entre la declaració de concurs i la causa de dissolució d’una empresa.
La declaració de concurs ha de realitzar-se pels administradors dins dels dos mesos següents a la data en què es conegui la insolvència de la societat. Legalment la insolvència ha de ser entesa com la incapacitat de complir de forma regular les obligacions exigibles amb els creditors. Així, quan l’administrador coneixedor de la insolvència no sol·licita la declaració de la situació de concurs en els dos mesos següents a conèixer-la, això pot portar a considerar a un concurs culpable.
A més d’aquesta declaració de concurs culpable, l’administrador s’exposa a altres conseqüències com serien una possible inhabilitació judicial o fins i tot una eventual condemna a la cobertura del dèficit concursal. Aquesta última figura implica que l’administrador assumeix la responsabilitat de cobertura econòmica de les diferències existents entre el valor de la massa activa de l’inventari i els deutes reconeguts en la llista de creditors, és a dir, cobreix als deutes en la quantia en la qual no aconsegueix per a pagar amb el patrimoni de l’empresa.
D’altra banda, està l’entrada de la societat en causa de dissolució. Les seves causes constitueixen una figura jurídica diferent i separada de la insolvència i la declaració de concurs. En primer lloc, no es regula per la Llei Concursal, sinó per la Llei de Societats de Capital. Aquesta norma estableix diverses causes legals en virtut de les quals els administradors d’una empresa han de convocar als òrgans socials per a instar la dissolució d’aquesta, la més similar a la insolvència i que podria concórrer de manera simultània amb ella (encara que no té per què ser així) és el desequilibri patrimonial. El desequilibri patrimonial es produeix quan el patrimoni net de l’empresa (el resultat de la resta entre l’actiu i el passiu) és menor a la meitat del valor del capital social de l’empresa. Això no implica sempre la insolvència, ja que una mercantil pot trobar-se en situació de desequilibri patrimonial i estar al corrent de pagament amb els seus creditors i viceversa, és a dir, mancar de líquid per a complir amb les seves obligacions i, no obstant això, que la seva situació patrimonial sigui positiva.
Quan l’administrador de la societat detecta el desequilibri patrimonial ha de convocar la junta general en termini de dos mesos per a adoptar un acord de dissolució. Si incompleix amb aquest deure legal, les conseqüències són diferents i més greus que les exposades per al cas de la no declaració de concurs. Això és així, perquè es declara a l’administrador com a responsable solidari dels deutes de l’empresa posteriors al naixement del desequilibri patrimonial, conseqüentment, els creditors podran reclamar indistintament al creditor o a la mercantil les quantitats que aquesta els degui.
Com es veu, són situacions diferents i que no tenen per què coincidir. No obstant això, també és possible que aquesta simultaneïtat es produeixi, ja que una empresa el patrimoni net de la qual és tan baix pot perfectament trobar-se en situació d’insolvència i no poder complir amb les seves obligacions. En aquest cas caldrà atendre a si existeixen deutes, ja que si existeixen caldrà presentar concurs abans de la dissolució, per no ser aquesta possible. No obstant això, si la dissolució és possible per existir més actiu que passiu el més adequat serà procedir directament a la dissolució.
En definitiva, de concórrer la insolvència i el desequilibri patrimonial els administradors han de gestionar primer la insolvència, sol·licitant la declaració del concurs, encara que la responsabilitat per la no dissolució sembli més greu.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica
