La sentència de 22 de desembre del TJUE, assumpte C-392/21, ha dictaminat que l’empresa haurà d’assumir el cost les ulleres graduades a aquells treballadors que les necessitin per a dur a terme la seva jornada laboral davant d’una pantalla d’ordinador.
Actualment la normativa espanyola (Reial decret 488/1997, de 14 d’abril i LPRL) no contempla l’obligació per part de l’empresa de l’abonament d’ulleres a la persona treballadora.
D’acord amb una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), les empreses hauran de pagar les lents graduades o lents de contacte a aquells empleats que treballin amb pantalles i que necessitin d’ulleres per a això. Els empresaris han de proporcionar als treballadors ulleres o lents de contacte graduades per al treball sempre que els reconeixements mèdics demostrin que són necessaris. No s’exigeix que el treball amb pantalles de visualització hagi de ser la causa directa de la deficiència visual.
L’informem que la sentència de 22 de desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), assumpte C-392/21, ha dictaminat que l’empresa haurà d’assumir el cost les ulleres graduades a aquells treballadors que les necessitin per a dur a terme la seva jornada laboral davant d’una pantalla d’ordinador.
La sentència és conseqüència de la petició de decisió prejudicial plantejada pel «Curtea de Apel Cluj» (Tribunal Superior de Cluj, Romania) sobre en anàlisi de l’art. 9 de la Directiva 90/270/CEE del Consell, de 29 de maig de 1990, referent a les disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
Un treballador inspector (Inspecció General d’Immigració, de Romania) l’activitat de la qual es realitza enfront d’equips que inclouen pantalles de visualització, al·lega que aquesta activitat, juntament amb altres factors de risc, havia donat lloc al fet que s’accentués la deterioració de la seva vista, la qual cosa va fer necessari, seguint la recomanació d’un metge especialista, un canvi de les seves ulleres graduades.
Aquest canvi li va suposar un cost de 530 euros i va reclamar a l’empresa el reemborsament dels diners. Una petició a la qual la Inspecció es va negar i, per tant, van decidir portar als tribunals romanesos. El districte de Cluj el va desestimar, però el Tribunal Superior va entendre, segons article 9.3 de la Directiva 90/270, que “l’empresari està obligat a donar als treballadors un dispositiu corrector especial, ja sigui lliurant-lo directament o bé reemborsant els diners que hagi gastat l’empleat”.
La resolució indica que els empresaris estan obligats a proporcionar als empleats amb problemes de visió un “dispositiu corrector especial”, és a dir, ulleres graduades o lents de contacte.
Amb aquesta sentència pot obrir-se la porta perquè les empreses subministrin (o abonin quantitats) als treballadors en lloc de treball amb pantalles de visualització (PV) que necessitin ulleres graduades per al desenvolupament de la seva activitat.
Actualment la normativa espanyola (Reial decret 488/1997, de 14 d’abril i LPRL) no contempla l’obligació per part de l’empresa de l’abonament d’ulleres a la persona treballadora.
Amb aquesta sentència, els empleats que, avalats per un reconeixement mèdic, necessitessin ulleres o lents de contacte per a treballar amb pantalles podrien reclamar les despeses associades, però només en cas de ser demostrable que el perjudici visual s’ha produït pel treball amb pantalles específiques de l’empresa.
La sentència obre la possibilitat que les empreses hagin de sufragar les despeses d’ulleres als seus empleats en determinats suposats (no amb caràcter general) quan el perjudici visual s’ha produït pel treball amb pantalles en l’empresa. (Interpretació de la directiva per part del Consell General de Col·legis d’Òptics-Optometristes).
Dispositius correctors
Quant als dispositius correctors, aquest concepte es refereix no sols a les ulleres, sinó també a altres tipus de dispositius que poden corregir o prevenir trastorns de la vista.
Per part seva, els dispositius correctors normals són els que es porten fora del lloc de treball i que, per tant, no necessàriament guarden relació amb les condicions de treball.
Tals dispositius no serveixen per a corregir trastorns de la vista relacionats amb el treball i poden no guardar una relació específica amb el treball amb equips que inclouen pantalles de visualització. D’altra banda, els dispositius correctors especials serveixen per a corregir o prevenir trastorns de la vista relacionats amb un treball que es realitza amb un equip que inclou una pantalla de visualització. Així, deuen, en primer lloc, proporcionar-se als treballadors si aquests no poden utilitzar dispositius correctors normals per a corregir els trastorns de la vista diagnosticats en els reconeixements de la vista duts a terme.
Per tant, un dispositiu corrector especial deu necessàriament servir per a corregir o prevenir trastorns de la vista que un dispositiu corrector normal no pot corregir o prevenir.
En segon lloc, el caràcter especial del dispositiu corrector pressuposa que aquest és adequat per al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització mentre serveix per a corregir o prevenir trastorns de la vista específicament relacionats amb aquest treball i diagnosticats en els reconeixements a què es refereix la Directiva 90/270, apartats 1 i 2 del seu article 9. Perquè neixi el dret a obtenir un dispositiu corrector especial el treball amb una pantalla de visualització no necessàriament ha de ser la causa d’aquests trastorns, és a dir, els danys poden ser preexistents. Així, el reconeixement que posi de manifest la necessitat d’un dispositiu corrector especial pot tenir lloc abans de començar a treballar amb una pantalla de visualització, la qual cosa implica que els trastorns de la vista que donen lloc al fet que l’empleat tingui dret a obtenir un dispositiu corrector especial no necessàriament han d’haver estat causats pel treball amb pantalles de visualització.
El fet que els dispositius correctors especials, els quals comprenen les ulleres, hagin de ser adequats per al treball de què es tracta no significa que hagin d’utilitzar-se exclusivament en el lloc de treball o per a exercir tasques professionals, ja que aquesta disposició no estableix cap restricció d’ús d’aquests dispositius. Incumbeix, no obstant això, a l’òrgan jurisdiccional remitent comprovar si les noves ulleres graduades serveixen efectivament per a corregir trastorns de vista relacionats amb el seu treball i no problemes de vista en general que no necessàriament guarden relació amb les condicions de treball.
L’article 9, apartat 3, de la Directiva 90/270, no s’oposa al fet que el Dret nacional contempli que el treballador pugui, en lloc de rebre directament del seu ocupador un dispositiu corrector especial, optar per avançar el seu cost i posteriorment obtenir el seu reemborsament, però no mitjançant l’abonament al treballador d’un complement salarial de caràcter general.
Per tant, els dispositius correctors especials prevists en aquesta disposició comprenen les ulleres graduades que serveixen específicament per a corregir i prevenir trastorns de la vista relacionats amb un treball realitzat amb un equip que inclou una pantalla de visualització.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral