L’entitat en la qual es presenta el xec en termini té l’obligació de pagar-lo totalment o parcialment si hi ha fons disponibles en el compte del lliurador, o bé rebutjar el seu pagament si existeix alguna sospita sobre la falsificació de la seva signatura o s’ha denunciat el seu robatori o pèrdua. Si un xec es presenta al cobrament en termini i no es paga en tot o en part, la responsabilitat serà de qui ho signa, i si n’hi ha dels endossants i els avaladors.
En alguna ocasió s’haurà preguntat què ocorre si no es paga els diners del xec o si l’hem perdut o ens l’han robat.
Com indica el Banc d’Espanya en el seu web, aquests casos l’entitat en la qual es presenta el xec en termini, té l’obligació de pagar-lo totalment o parcialment si hi ha fons disponibles en el compte del lliurador, o bé rebutjar el seu pagament si existeix alguna sospita sobre la falsificació de la seva signatura o s’ha denunciat el seu robatori o pèrdua.
Si un xec es presenta al cobrament en termini i no es paga en tot o en part, la responsabilitat serà de qui ho signa, i si n’hi ha dels endossants i els avaladors.
En aquest cas, es poden exercitar les següents accions:
a) Accions canviàries o de retorn contra el lliurador, els endossants i els avaladors.
Consisteix a reclamar:
- A qui expedeix i signa el xec (el lliurador).
- Als endossants i avaladors, en el cas que n’hi hagués, sempre que s’hagués presentat el xec en termini i acreditat la falta de pagament mitjançant:
- protest notarial
- declaració de l’entitat lliurada, datada i escrita en el xec amb indicació del dia de la presentació o
- declaració d’una cambra de compensació, en la qual consti que el xec ha estat presentat en termini i que no ha estat pagat.
El protest o declaració equivalent ha de fer-se abans que acabi el termini de presentació, tret que la presentació s’efectuï en els vuit últims dies del termini, i en aquest cas pot fer-se en els vuit dies següents a la presentació.
El termini per a reclamar contra el lliurador, els endossants i avaladors és de sis mesos des de la finalització del termini de presentació.
b) Altres accions generals:
- Accions causals, derivades del negoci que va motivar la utilització d’un xec (per exemple, una compravenda en la qual el preu es va pagar amb un xec).
- Acció d’enriquiment injust contra el lliurador i els endossants, en el cas de pèrdua de les accions canviàries i causals.
En cas de pèrdua o sostracció del xec, pots iniciar un expedient de jurisdicció voluntària davant el Jutjat del Mercantil o el Notari, sol·licitant que no es pagui a tercera persona, que s’anul·li el xec o que es reconegui la teva titularitat.
Prescripció
El termini de prescripció d’un xec és de 6 mesos a partir de l’expiració del termini de la presentació, és a dir, que prescriu als sis mesos i quinze dies des de la data d’emissió del document.
En el cas d’un xec bancari, els tribunals de justícia apliquen el termini de prescripció ordinari de 5 anys i 15 dies d’acord amb l’article 1964 del Codi Civil, modificat per la disposició final primera de la Llei 42/2015.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!
