Aprovació de les retribucions d’administradors

El TS ha assenyalat que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors no necessàriament ha de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al que es pretengui aplicar.

La retribució dels administradors en el si d’una societat mercantil ha generat tradicionalment moltes controvèrsies i dificultats.

El Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 de maig de 2021 ha assenyalat que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així como les eventuals modificacions que han de ser aprovades per la Junta General, no necessàriament han de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar.

La retribució dels administradors en el si d’una societat mercantil ha generat tradicionalment moltes controvèrsies i dificultats a determinar la seva naturalesa i abast, en atenció als preceptes normatius que li són aplicable, dificultat accentuada pels successius canvis normatius i jurisprudencials.

Un problema que ens trobem en la pràctica és que el càrrec és retribuït, però mai s’ha aprovat la retribució dels administradors per la junta general. I una vegada que apareix el conflicte llavors el soci majoritari-administrador es presura a convocar una junta que aprovi o ratifiqui les retribucions que ha vingut percebent en exercicis anteriors.

En esta ocasió volem informar-los d’una interessant sentència del Tribunal Suprem (TS) de 13 de maig de 2021, en la qual es planteja la qüestió controvertida de si l’acord de retribució del càrrec d’administrador ha d’adoptar-se a l’inicio de cada exercici, sense que sigui vàlid fer-ho al final de l’exercici perquè vulneraria els estatuts. 

Segons el recurrent, l’art. 217.3 de la Llei de Societats de Capital (LSC), quan prescriu que «l’import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals haurà de ser aprovada per la junta general i romandrà vigent en tant no s’aprovi la seva  modificació», es refereix a l’aprovació d’una actuació ja realitzada, el cobrament d’una remuneració, i sota aquesta idea havia d’interpretar-se l’art. 13 dels estatuts. Aquest article, després de preveure que «el sistema de retribució de l’administrador o administradors serà el de «sou»

La part recurrent també denuncia la infracció, per interpretació errònia i conseqüent inaplicació, dels articles. 190.1.c) i 230.2.2n LSC. La infracció hauria estat comesa perquè la sentència recorreguda interpreta de manera extensiva l’art. 190.1.c) LSC, en equiparar la «concessió d’un dret a un soci» amb l’aprovació de la retribució com a directora general“.

En el desenvolupament del motiu es centra la controvèrsia en “si el deure d’abstenció consagrat en l’art. 190.1.c) LSC és susceptible o no d’interpretació extensiva i, per tant, aconsegueix a la societat (…), de la qual (…) és sòcia única, per l’existència d’un conflicte d’interès entre aquesta última i la societat, puix que l’acord impugnat li «concedeix un dret» en assignar-li un sou“.

En definitiva, les qüestions societàries que analitza el TS són dos:

1. Si s’ha d’abstenir-se d’executar el dret de vot per conflicte d’interessos l’administradora única i directora general afectada que és, al seu torn, sòcia única de la persona jurídica que és sòcia i en el nom de la qual vota en la junta (article 190.1.c LSC).
2. Compatibilitat de la retribució com a directora general i com administradora i possible lesió l’interès social. Càrrega de la prova.

Doncs bé, la sentència del TS estableix que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així com les eventuals modificacions que han de ser aprovades por la Junta General, no necessàriament han de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al que es pretengui aplicar.

Cal dir que la jurisprudència, de manera majoritària, venia considerant que l’acord de la junta general d’aprovació de la retribució dels administradors havia de ser al començament de cada exercici.

La sentència interpreta també l’article 190.1c) de la LSC assenyalant que la prohibició de vot dels socis en los acords que li concedeixin un dret o deslliurin d’una obligació només resulta aplicable en relaciones que se situïn “en el pur àmbit del contracte de societat i, fora d’aquest, només si el seu origen està en un acte unilateral de la societat”.

En el supòsit jutjat es discutia l’aplicació del precepte a l’increment de sou que, com a directora general, havia cobrat l’administradora de la societat.

El TS considera que es tracta d’un contracte bilateral de prestació de serveis en el qual sorgeixen recíprocs drets i obligacions para a totes dues parts que està “fora de la relació societària” i en conseqüència, no és reconduïble a la concessió d’un dret de l’article 190.1c) de la LSC.

En supòsits com el jutjat procedeix l’aplicació de l’article 190.3 LSC, això és, l’admissió del vot en la junta del soci i la inversió de la càrrega de la prova en cas d’impugnació, corresponent a la societat demandada acreditar que l’increment de sou denunciat no lesionava l’interès social.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal.