El TS declara que és desproporcionada una astricció consistent a abonar el doble del percebut en cas d’incompliment d’un pacte de competència post contractual.
Quan és excessiva la clàusula penal fixada per incompliment de pacte de no competència?
El treballador, que prestava serveis per a una empresa de lloguer de vehicles, percebia, addicionalment al seu salari, la quantitat de 13.000 euros anuals en compensació per un pacte de no competència post contractual, que s’estendria als 6 mesos següents a l’extinció del contracte.
Es pacta una clàusula penal que preveu que, en cas d’incompliment, el treballador aboni el doble de la quantitat percebuda. El treballador sol·licita la seva baixa voluntària en l’empresa, iniciant una relació laboral en una altra del mateix sector. Durant la vigència de la relació havia percebut un total 26.000 euros com a compensació.
L’empresa sol·licita al treballador el compliment dels acords en el pacte de no competència i que se li condemni a abonar a l’empresa 52.000 euros, quantitat prevista en la clàusula penal. Davant la negativa del treballador, l’empresa interposa demanda sol·licitant el compliment del pacte, que és estimada davant el jutjat social.
En suplicació, el TSJ redueix la quantitat a abonar per entendre-la desproporcionada. No obstant això, considera que l’empresa tenia un efectiu interès industrial o comercial en el pacte i que la compensació econòmica era adequada. L’empresa interposa recurs de cassació per a la unificació de doctrina.
La qüestió que es planteja és la validesa d’una clàusula penal acordada per les parts en el pacte de no competència post contractual consistent en què, en cas d’incompliment, el treballador abonaria el doble del percebut per aquest concepte.
Per a resoldre aquest recurs el TS recorda la seva jurisprudència en la qual considera que la compensació econòmica «adequada» a què es refereix el ET art.21.2 es projecta tant de sobre la compensació que ha de rebre el treballador per l’obligació de no competència post contractual, com per la quantitat que hagi d’abonar est a l’empresa en cas d’incompliment del pacte.
Així mateix, assenyala que, encara que el ET eximeix d’haver d’acreditar els danys, no ho fa de la proporcionalitat que ha d’existir amb la quantitat a retornar per l’empleat.
En el supòsit jutjat el TS entén que, a la vista les circumstàncies concurrents, la quantitat a reintegrar pel treballador és desproporcionada respecte de la compensació percebuda per l’empleat, per la qual cosa aquella quantitat no seria «adequada Diferència aquest supòsit d’aquells en els quals el treballador, després de causar baixa voluntària, constitueix una societat que ofereix els mateixos serveis que la seva antiga ocupadora respecte dels seus clients i contactes; o aquells supòsits en els quals l’incompliment del pacte de no competència post contractual suposi la paral·lela vulneració del secret empresarial (L 1/2019).
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.
