Un treballador que no hagi pogut exercir el seu dret a vacances anuals retribuïdes abans de finalitzar la relació laboral, per raons alienes a la seva voluntat, té dret a una compensació econòmica.
En la sentència del TJUE de 29 de novembre de 2017 s’assenyala que el Dret de la Unió s’oposa a disposicions o pràctiques nacionals segons les quals un treballador no pot ajornar, i si escau acumular, fins al moment de la conclusió de la seva relació laboral, drets a vacances anuals retribuïdes no exercits corresponents a diversos períodes de meritació consecutius, per la negativa de l’empresari a retribuir aquestes vacances.
Referent a això, el Tribunal de Justícia recorda la seva jurisprudència segons la qual un treballador que no hagi pogut exercir el seu dret a vacances anuals retribuïdes abans de finalitzar la relació laboral per raons alienes a la seva voluntat té dret a una compensació econòmica.
En els assumptes que van donar lloc a aquesta jurisprudència, els treballadors afectats no havien pogut exercir el seu dret a vacances anuals retribuïdes a causa de la seva baixa laboral per malaltia. El Tribunal de Justícia considera que, contràriament a una situació en la qual el treballador no hagi pogut gaudir de les seves vacances anuals retribuïdes per causa de malaltia, l’empresari que no permeti a un treballador exercir el seu dret a vacances anuals retribuïdes ha d’assumir les conseqüències.
Per tant, mancant disposicions nacionals que estableixin una limitació de l’ajornament de les vacances conforme a l’exigit pel Dret de la Unió, admetre una extinció dels drets a vacances anuals retribuïdes adquirits pel treballador implicaria dotar de validesa a un comportament que donaria lloc a un enriquiment injust de l’empresari en detriment de l’objectiu de la Directiva de preservar la salut del treballador.
Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
