En una recent resolució (TEAC 25-4-23), s'estableix que el concepte de permanència per més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol es compon de tres nivells de dies.
En una recent resolució (TEAC 25-4-23), s’estableix que el concepte de permanència per més de 183 dies durant l’any natural en territori espanyol es compon de tres nivells de dies: la presència certificada, els dies presumptes i les absències esporàdiques. Aquesta definició és crucial per a determinar la residència fiscal dels contribuents a Espanya.
Segons el TEAC, la fixació del nombre de dies de permanència ha de basar-se en criteris objectius, evitant considerar les voluntats manifestades pels obligats tributaris. L’objectiu és aconseguir una determinació clara de la presència dels contribuents al país.
En aquest sentit, es proposa l’elaboració d’un calendari que compleixi amb els principis i regles establerts en la normativa aplicable (LIRPF art.9 i Model de Conveni de l’OCDE art.15), així com amb les interpretacions administratives pertinents. Aquest calendari permetria configurar les estades dels obligats tributaris de manera precisa i raonable.
El concepte de permanència per més de 183 dies durant l’any natural en territori espanyol es divideix en tres nivells de dies:
- a) Presència certificada: qualsevol dia en què existeixi evidència que el contribuent va estar en territori espanyol, encara que sigui per un breu lapse de temps, es considera com a dia de permanència. Aquesta presència pot ser provada tant per l’Administració com pel propi contribuent, i constitueix una prova sòlida contra la qual no s’admeten proves en contra. És important destacar que si es presenta prova de presència certificada a Espanya, el contribuent pot aportar proves de la seva presència certificada en un altre país aquest mateix dia, sense que això invalidi el dia de permanència a Espanya.
- b) Dies presumptes: són els dies en què es té evidència certificada que el contribuent va estar a Espanya en un dia específic (dia X) i en el dia posterior (dia X+I). Els dies intermedis (I) entre tots dos poden considerar-se com a dies de permanència efectiva.
- c) Absències esporàdiques: la normativa de l’Impost estableix que s’han de computar les absències esporàdiques per a determinar el període de permanència en territori espanyol, tret que el contribuent demostri la seva residència fiscal en un altre país. Aquestes absències esporàdiques reforcen les conclusions sobre la permanència a Espanya o a l’estranger, encara que no són estrictament necessàries si s’ha aconseguit el llindar mínim de 184 dies de presència efectiva exigit per la LIRPF.
Aquesta resolució proporciona claredat i lineaments per a determinar la residència fiscal dels contribuents a Espanya, garantint un criteri objectiu i una definició inequívoca de la seva presència al país. És important que els contribuents estiguin al corrent d’aquestes disposicions per a complir amb les seves obligacions tributàries de manera adequada.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal
