21

oct

2020

COVID-19: Determinar la residència fiscal a Espanya

residència fiscal Espanya

Una persona que no hagi pogut tornar al seu país d’origen amb motiu de l’estat d’alarma, pot arribar a ser resident fiscal a Espanya en 2020.

 

anàlisi del cas d’un matrimoni de residents fiscals al Líban

La Direcció General de Tributs (DGT) en la seva consulta vinculant de 17 de juny de 2020, ha assenyalat que una persona que no hagi pogut tornar al seu país d’origen amb motiu de l’estat d’alarma, pot arribar a ser resident fiscal a Espanya en 2020.

La Resolució Vinculant de Direcció General de Tributs (DGT), V1983-20 de 17 de juny de 2020, analitza el cas d’un matrimoni de residents fiscals al Líban, els qui van arribar a Espanya al gener de 2020 per a un viatge de 3 mesos però que, a causa de l’estat d’alarma, no han pogut tornar, al temps de presentar l’escrit de consulta (primers de juny) al seu país. En concret la DGT es pronuncia sobre si els dies passats a Espanya mentre la durada de l’estat d’alarma no es comptabilitza a l’efecte de determinar la residència fiscal a Espanya.

 

Normativa

En primer lloc, cal assenyalar que El Líban (oficialment República Libanesa) és un dels territoris considerats per la legislació espanyola (Reial decret 1080/1991, de 5 de juliol, BOE de 13 de juliol) com a paradís fiscal.

En la legislació interna espanyola la residència fiscal de les persones físiques es determina en virtut del que es disposa en l’art. 9 LIRPF, el qual, en el seu apartat 1, estableix el següent:

“1. S’entendrà que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

  1. a) Que romangui més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol. Per a determinar aquest període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris considerats com a paradís fiscal, l’Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en aquest durant 183 dies l’any natural.

Per a determinar el període de permanència al qual es refereix el paràgraf anterior, no es computaran les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques espanyoles.

  1. b) Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.

Es presumirà, excepte prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquell.”

Qüestió

Si els dies passats a Espanya mentre la durada de l’estat d’alarma no es comptabilitza a l’efecte de determinar la residència fiscal a Espanya.

Matrimoni de residents fiscals al Líban, els qui van arribar a Espanya al gener de 2020 per a un viatge de 3 mesos però que, a causa de l’estat d’alarma, no han pogut tornar, al temps de presentar l’escrit de consulta (primers de juny) al seu país. No reben renda a Espanya i passen menys de 6 mesos a l’any a Espanya habitualment.

Determinació de la residència fiscal a Espanya

Segons l’esmentat precepte, una persona física serà considerada resident fiscal a Espanya, en un determinat període impositiu, en la mesura en què concorri algun dels criteris anteriorment exposats, és a dir, sobre la base de:

- La permanència més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol, computant-se, a aquest efecte, les absències esporàdiques, tret que s’acrediti la residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris considerats com a paradís fiscal, l’Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en aquest durant 183 dies l’any natural.

- Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.

Així mateix, la LIRPF estableix una presumpció, que admet prova en contra, que el contribuent té la seva residència fiscal a Espanya quan, de conformitat amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquell.

En la mesura en què es doni qualsevol de les circumstàncies previstes en l’article 9.1 de la LIRPF, la persona física en qüestió serà considerada contribuent de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) en territori espanyol.

La residència fiscal a Espanya es determina, conformement a l’exposat, en cada període impositiu, el qual, segons l’article 12 de la LIRPF, coincideix amb l’any natural (excepte el cas de defunció del contribuent, al qual es refereix l’article 13 de la LIRPF).

Contestació

En el supòsit plantejat, en relació amb el citat criteri de permanència més de 183 dies, dins de l’any natural, en territori espanyol, els dies passats a Espanya pel matrimoni, a causa de l’estat d’alarma, es computarien, per la qual cosa, si romanguessin més de 183 dies en territori espanyol l’any 2020, serien considerats contribuents de l’IRPF. Ara bé, podrien retornar al seu país d’origen una vegada finalitzi l’estat d’alarma (circumstància prevista per al 21 de juny).

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

 

Si te ha parecido interesante compártelo en redes sociales, gracias!
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedIn