Si necessita assessorament sobre qualsevol aspecte relacionat amb el delicte de falsedat documental no dubti a posar-se en contacte amb el nostre despatx,
la primera visita és gratuïta. >
[texto_central]
Delicte de Falsedat Documental
Tot delicte de falsedat documental, es du a terme amb l’única finalitat d’alterar la veritat. Així, la falsedat documental consisteix en l’alteració del contingut d’un document, de tal forma que automàticament es converteix en fals, no sent més important el fet de modificar el contingut sinó la intencionalitat amb la qual es du a terme.
Els delictes de falsedat documental són molt amplis, i tracten de protegir com bé jurídic la seguretat en el tràfic jurídic, amb tot el que això implica en el que a mitjans probatoris es refereix, confiança dels ciutadans i de les institucions (Sentència del Tribunal Suprem de 13 de juliol de 2010).
El delicte de falsedat documental està recollit pel Codi Penal Español, en els articles 390 i següents, i compren diferents penes depenent tant del document que es falseja, com de qui ho falseja, sent majors la penes si l’autor del delicte és un funcionari públic, o el document falsejat és, igualment, un document públic.
Tipus de falsificació documental:
Falsificació de documents públics oficials.
Falsificació en document privat.
Falsificació de documents públics per particulars.
Falsejament de documents societaris.
CONDUCTA TÍPICA DEL DELICTE DE FALSEDAT DOCUMENTAL I BÉ JURÍDIC PROTEGIT
Com ben hem assenyalat anteriorment, no és tan greu el fet de dur a terme la modificació d’un document com el dol o la voluntat amb la qual es du a terme, produint-se així, un engany o alteració de la veritat. Més endavant comentarem aquest extrem.
Una particularitat del delicte de falsedat documental és la controvèrsia sobre quan té lloc la consumació del tipus. Així, nombrosa jurisprudència afirma que la consumació del delicte de falsedat documental es produirà amb la simple elaboració del document alterat, sense esperar al fet que el mateix s’introdueixi en el tràfic jurídic.
D’aquesta forma, el bé jurídic que s’ha intentat protegir al llarg d’aquests últims anys, mitjançant el càstig i penalització d’aquestes conductes, no ha estat un altre que la fe pública dels sistemes públics i la seguretat del tràfic jurídic, impedint la introducció d’elements falsos que puguin donar lloc a una alteració de la realitat jurídica.
Cal esmentar que, la falsedat documental només tindrà transcendència jurídica en la mesura en què el document estigui destinat a entrar en el tràfic jurídic o, efectivament, entri en ell.
En un altre ordre, la jurisprudència (Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’abril de 2000) estableix com a elements característics:
1º- Que pugui afectar a una o diverses persones
2º- Que estigui d’alguna forma destinat al tràfic jurídic, podent ser de dues classes:
– a) Intencionals: si són destinats al tràfic jurídic des de la seva creació.
– b) Ocasionals: si són destinats al tràfic jurídic amb posterioritat.
3º- Que pugui assortir algun efecte en el tràfic jurídic.
4º- La seva funció es basa a perpetuar la voluntat d’un subjecte, perquè en un futur, la mateixa pugui prevaler de cara a provar algun tipus de fet, coneixement o finalitat.
En qualsevol de les modalitats de falsedat documental, perquè pugui ser considerada com a delicte, és requisit fonamental que la falsedat afecti a elements essencials del document de tal forma que es desvirtuï aquestes funcions esmentades, i es perjudiqui al bé jurídic protegit de la seguretat en el tràfic (Sentència del Tribunal Suprem d’11 d’octubre de 2013), per la qual cosa no s’admetran falsificacions irrellevants o supèrflues (Sentència de Tribunal Suprem d’11 d’abril de 2009).
5º- Les falsedats documentals atenent a la seva manera de comissió, es poden classificar com d’acció, d’omissió i fins i tot en comissió per omissió, en virtut de l’article 11 del Codi Penal, quan no es presti la diligència deguda com deure garant (Sentència del Tribunal Suprem de 5 d’octubre de 2006).
En últim lloc, s’ha de significar que quan parlem de falsedat documental, els delictes majoritàriament han de perpetrar-se de forma dolosa amb certes excepcions. Això en la mesura que s’exigeix consciència i voluntat d’alterar la realitat sense que s’exigeixi la presència d’un especial ànim de lucre (vegeu STS de 17 d’octubre de 2014).
Els advocats del departament penal de Gremicat estan especialitzats en la defensa individual i de corporacions en tot tipus de delictes de falsedat documental, havent intervingut en múltiples processos relacionats amb el delicte de falsedat documental.
Si necessita assessorament sobre qualsevol aspecte relacionat amb el delicte de falsedat documental no dubti a posar-se en contacte amb el nostre despatx, la primera visita és gratuïta.
