![](https://www.gremicat.es/wp-content/uploads/2025/02/driving-car-on-street-in-autumn-2024-12-06-15-24-43-utc-80x80.jpg)
La recent Sentència del TS de 27 de novembre de 2024, aclareix que el temps de desplaçament des de la llar del treballador al primer client, i de retorn al final de la jornada, no constitueix temps de treball efectiu a efectes retributius.
La Sala Social del Tribunal Suprem ha resolt que els desplaçaments dels treballadors des de la seva llar al primer client, així com des de l’últim client de retorn a la seva llar, no poden considerar-se temps de treball efectiu. Aquesta decisió anul·la la decisió prèvia de l’Audiència Nacional, que havia reconegut aquests desplaçaments com a temps de treball per als empleats de TK Elevadors SLU.
El Suprem estableix que aquest tipus de trasllats no compleix els requisits definits a l’article 34.5 de l’Estatut dels Treballadors, que determina que el temps de treball efectiu implica:
- Permanència en el lloc de treball.
- Disposició per l’empresari durant aquest temps.
- Realització d’activitat laboral durant el període considerat.
A més, la sentència s’alia amb el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons el qual, llevat de circumstàncies excepcionals, aquests desplaçaments no formen part del temps de treball a efectes de remuneració.
Implicacions pràctiques per a les empreses
- Revisió de polítiques internes: Les empreses poden confirmar que el temps de desplaçament no és remunerat, llevat que hi hagi acords específics o excepcions derivades de les característiques particulars del lloc.
- Gestió de conflictes: Aquest pronunciament ofereix claredat jurídica per resoldre reclamacions relacionades amb la consideració del temps de desplaçament.
- Uniformitat en la interpretació: Les empreses amb centres distribuïts a nivell nacional poden aplicar aquesta doctrina com a criteri uniforme, reduint la disparitat en el tractament dels seus treballadors.
Aspectes clau per als treballadors
Aquest pronunciament no afecta a situacions específiques en les que el desplaçament forma part inherent de l’activitat laboral, com en els casos de serveis prestats en localitzacions remotes o sense un centre de treball fix.
És fonamental que els treballadors coneguin les polítiques de l’empresa respecte a aquests temps i els convenis aplicables.
La sentència del Tribunal Suprem reafirma que els desplaçaments cap al primer client i des de l’últim no constitueixen temps de treball efectiu, llevat circumstàncies excepcionals. Aquesta decisió aclareix una qüestió controvertida i reforça la importància d’avaluar cada cas sota el marc legal vigent.
Davant qualsevol dubte o reclamació laboral, recomanem revisar els convenis aplicables i, si és necessari, sol·licitar assessorament professional.
Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
Per ampliar aquesta informació consulteu amb Assessoria laboral.
Si t’ha semblat interessant, comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!