La Sala social del Tribunal Suprem rebutja en una sentència la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
La Sala social del Tribunal Suprem tanca l’any amb un canvi de doctrina molt important
La Sala social del Tribunal Suprem ha modificat la seva doctrina i rebutja en una sentència la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
L’informem que la Sala social del Tribunal Suprem tanca l’any amb un canvi de doctrina molt important, en rebutjar en una sentència la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
La sentència sobre contractes pot canviar les relacions laborals en impedir vincular el contracte d’un treballador d’una subcontracta amb la durada d’un projecte concret d’aquesta empresa. El contingut de la sentència no es coneix, però de la nota de premsa publicada pel Poder Judicial es desprèn la prohibició de la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
Des de finals dels anys 90, la jurisprudència havia vingut admetent que el contracte per obra o servei determinat pugui ajustar la seva durada a la de la contracta. És a dir, el Suprem admetia que el contracte d’un treballador de l’empresa de serveis no fos indefinit, perquè tampoc ho era l’acord entre l’empresa principal i la subcontracta. D’aquesta manera es vinculaven els contractes laborals al contracte mercantil entre les dues empreses.
Pensem per exemple en una empresa de serveis Call Center que aconsegueix un contracte d’un any per a portar la línia d’atenció telefònica d’una companyia d’Assegurances. Fins a aquest moment, el Suprem admetia que als treballadors de la subcontracta no se’ls oferís un contracte indefinit, sinó un temporal per obra o servei, perquè el seu ús depenia del fet que dins d’un any es renovés el contracte entre l’Asseguradora i l’empresa de serveis.
Aplicació en subcontractes
En la nova sentència, el Tribunal Suprem considera que en el cas de les subcontractes, no s’estan utilitzant correctament els contractes temporals que permet l’Estatut dels Treballadors. Existeix una incorrecta “automatització de la contractació temporal” que res té a veure amb el caràcter excepcional que han de tenir els contractes per obra i servei.
La Sala assenyala que els qui ofereixen serveis a tercers desenvolupen la seva activitat essencial a través de la contractació amb aquests i, per tant, resulta il·lògic sostenir que el gruix d’aquella activitat té el caràcter excepcional al qual el contracte per a obra o servei ha d’atendre. La sentència declara que resulta difícil continuar mantenint que l’empresa pugui donar suport a l’essència de la seva activitat en una plantilla subjecta al règim d’indeterminació de les relacions laborals.
És a dir, Traduït, les empreses ja no podran contractar els seus empleats durant el temps limitat que duri la contracta, que en molts casos és permanent -hi ha treballadors que porten més de 10 i 15 anys prestant els seus serveis amb contractes concatenats- perquè es renova en cada període, i obliga les empreses a reconèixer-los com a indefinits.
Afegeix la sentència que l’automatització d’aquesta contractació temporal, pel mer mecanisme de la mena d’activitat, pot portar a situacions de posada en perill de les garanties buscades pel Dret de la Unió Europea.
Finalment, recorda que el legislador ha dissenyat altres instruments per a atendre la variabilitat de les necessitats de l’empresa i adoptar decisions sobre la dimensió de la plantilla.
La conseqüència de tot això és que milers de treballadors que actualment treballen en empreses de serveis que actuen com subcontractes, hauran de tenir un contracte indefinit.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
