Es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència al treball

La norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència al treball era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les personesque s’ absentessin dels seus llocs de treball de forma justificada o no

S’ha publicat al BOE del 16 de juliol la llei 1/2020, del 15 de juliol, per la que es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència al treball

Els informem que procedent del Reial Decret-Llei 4/2020, del 18 de Febrer –que és derogat–, s’ha publicat al BOE del 16 de juliol la llei 1/2020, del 15 de juliol, per la que es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència al treball establert a l’article 52.d) de l’Estatut de Treballadors, amb l’entrada en vigor des de el 17 de juliol de 2020.

La pròpia norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència al treball era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’ absentessin dels seus llocs de treball, de forma justificada o no, superant determinats percentatges.

Encara que totes les faltes injustificades podrien ser comptabilitzades a efectes d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables son limitades, doncs el propi article 52.d) ET relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Al llarg dels anys, el precepte havia anat incorporant noves inassistències que no admetien comptabilització a efectes de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant embaràs o la lactància, faltes vinculades a la violència de gènere, etc.), el que suposava, a la pràctica, que l’article quedés reduït, de fet, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comuns de duració inferior a 20 dies.

El tipus també es va veure afectat per altres modificacions normatives, de manera que durant algun temps (de forma prèvia a la reforma laboral de 2012, a la versió anterior al text refós avui vigent) s’exigí un cert volum d’absentisme global a l’empresa, justificant-se com un criteri d’adequació i proporcionalitat. Des de la supressió d’aquesta circumstància a la cita reformada, l’acomiadament per faltes d’assistència s’aplicava únicament a l’assolir el percentatge.

Per justificar l’eliminació d’aquesta modalitat d’acomiadament, la Llei al·ludeix a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, del 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència del 18 de gener de 2018). Aquesta última es va referir a un cas en que les absències del treballador es devien a la seva situació de discapacitat, per el qual l’acomiadament es va considerar desproporcionat i constitutiu de discriminació per aquesta raó (sense possible justificació per raons d’absentisme).

La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga duració i per motius de gènere (Sentencia TJUE del 20 de juny de 2013).

Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria Laboral.