L’empresa pot descomptar directament de les nòmines els minuts de retard en els fitxatges d’entrada per la falta de puntualitat del treballador.
La sentència compta amb un vot particular.
El TS confirma que l’empresa pot descomptar directament de les nòmines els minuts de retard en els fitxatges d’entrada per la falta de puntualitat del treballador. No es considera multa d’havers perquè per a això és necessari que es llevi un salari reportat, la qual cosa no es produeix si no hi ha prestació efectiva de treball. La sentència compta amb un vot particular.
Una empresa de contact center descompta directament en la nòmina dels seus treballadors la part corresponent als minuts de retard en què incorren a l’hora d’incorporar-se al treball.
El sindicat CGT presenta demanda de conflicte col·lectiu sol·licitant que es declari aquesta pràctica contrària a dret perquè implica una multa d’haver-hi encoberta ja que la jornada que preveu el conveni col·lectiu és anual i aquests períodes de temps es podrien recuperar en un altre moment.
A més, considera que l’empresa imposa una doble sanció sobre la mateixa actuació perquè sanciona disciplinàriament als treballadors que incorren en faltes de puntualitat de manera reiterada.
L’empresa per la seva part considera que la recuperació del temps deixat de treballar és pràcticament impossible per la naturalesa de les campanyes contractades amb les terceres empreses per a prestar serveis en franges determinades de temps.
L’Audiència Nacional, considera lícita aquesta pràctica empresarial i desestima la demanda. El sindicat recorre en cassació plantejant la qüestió relativa a si constitueix una multa d’haver-hi la pràctica empresarial consistent a no abonar als seus treballadors la retribució corresponent al temps en què no presten serveis laborals pels retards en incorporar-se als seus llocs de treball.
El TS, confirma la sentència recorreguda sobre la base dels següents arguments.
1. Considera provada l’existència de dificultats per a compensar els retards en un torn diferent; i és que l’empresa proporciona serveis de contact center en virtut de contractes que es dimensionen conformement a hores o a mig fer hores i els treballadors estan adscrits a torns determinats conformement a un horari fix. I encara que existeix una compensació de jornades per als treballadors que atenen anomenades que es prolonguen més enllà de la finalització del seu torn, es tracta d’un supòsit concret que està regulat per un acord entre l’empresa i els representants dels treballadors.
2. El salari retribueix el temps de treball o el temps de descans computable com de treball. Però en cas de falta de prestació de serveis per causa imputable al treballador, que es retarda en incorporar-se al seu lloc de treball sense causa justificada, no concorre la prestació de serveis que comporti la meritació de la retribució. I això no suposa una multa d’haver-hi perquè aquesta consisteix en la retractació del salari reportat o al qual el treballador té dret.
3. El fet que l’empresa sancioni amb amonestacions, suspensions d’ocupació i sou o amb acomiadaments les absències i retards dels treballadors, alhora que lleva dels seus salaris els que s’haguessin reportat d’haver existit una efectiva prestació de serveis, no suposa una doble sanció ja que la detracció de salaris obeeix a la naturalesa bilateral i sinal·lagmàtica del contracte de treball i les sancions obeeixen al legítim exercici de la potestat disciplinària prevista legal i convencionalment.
En atenció a aquestes consideracions, el TS desestima la demanda absolent a l’empresa de les peticions formulades.
La sentència conté el vot particular d’un magistrat que considera que el descompte en la nòmina del treballador constitueix una sanció encoberta, ja que no està previst ni legal ni convencionalment i sí que existeix, al contrari, una regulació específica sobre els retards en el conveni col·lectiu.
Considera, a més, que és una pràctica il·lícita perquè no s’acredita cap impediment per a recuperar els retards.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.