La jurisprudència del Tribunal Suprem és clara en aquest respecte, i en concret la Sentència de 16 de juliol de 2014, Recurs 1777/2013, que planteja amb molta claredat aquest tema.
[texto_central]
La sentencia del TS de 16 julio de 2014
Finalització de contracte d’obra del treballador al·legant l’empresa la reducció de l’obra amb el seu client.
Estableix el Tribunal el següent:
( ) La qüestió que es tracta de dilucidar és si la reducció d’una contracta acordada entre l’empresa comitent i la contractista és causa per a l’extinció del contracte d’aquesta última amb els seus treballadors a l’empara de l’article 49.1,c) de lET: expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte.
( ) la veritat és que no hi ha hagut una finalització de la contracta sinó una mera modificació consistent en una reducció de les tasques encomanades. Això podria justificar l’extinció de cert nombre de contractes per circumstàncies objectives a l’empara de l’article 52, c) *ET, però no l’extinció a l’empara de l’art. 49.1, c), preceptes que tenen règims indemnitzatoris diversos ( ).
( ) l’empresa comitent va comunicar a la contractista ocupadora que, a partir de determinat moment, precisava menys treballadors, i amb base en això l’ocupadora va donar per extingida la relació laboral amb l’actor, decidint la Sala que aquest fet no autoritzava l’ocupadora a extingir el contracte, atès que no havia arribat la fi de la relació laboral que s’havia pactat, així com que tampoc existia previsió sobre aquest tema en la normativa estatal, ni en el conveni col·lectiu, ni en el propi contracte de treball; argumentant-se que com vulgui que ni les disposicions legals i reglamentàries estatals, ni el conveni col·lectiu aplicable, ni tampoc el propi contracte contenen mandat ni cap previsió en el sentit que el tipus de contracte que contemplem pugui extingir-se pel fet que l’empresa comitent hagi disposat que la contractista ( ) destini a l’execució de la contracta un menor nombre d’operaris que els inicialment requerits, és vist que aquest fet no autoritza l’ocupadora a donar per finalitzada la relació laboral amb l’actor, perquè el contrari suposaria deixar a l’arbitri d’un només dels contractants (l’ocupador) l’apreciació sobre la validesa i el compliment del contracte, en contra de la prohibició expressa de l’art. 1256 del Codi Civil
La conclusió és que el Tribunal Suprem desautoritza aquesta fi de contracte d’obra o servei determinat, no sent vàlid i mancant de tota cobertura jurídica, pel fet que es produeixi una reducció de la contracta a la qual està vinculat..
Per tant, no és vàlida aquesta causa per a finalitzar el contracte del treballador, per la qual cosa estaríem davant un acomiadament improcedent.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
