És un supòsit de fet en el qual el treballador va ser acomiadat de la seva empresa l’any 2015, reconeixent la improcedència de l’acomiadament en acte de conciliació judicial celebrat davant el Jutjat social. L’empresa va oferir una indemnització d’una quantitat calculada tenint en compte l’antiguitat en una altra ocupació, reconeguda en el contracte de treball. (DGT,CV0471/2016)
[texto_central]
RESUM
Es pregunta a la DGT si la Tributació de la indemnització per acomiadament: aplicació de l’exempció contemplada en l’article 7 i). Aplicació de la reducció contemplada en l’article 18.2 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Contestació de la DGT: consulta vinculant 0471-16, de 08-02-2016
La DGT reitera que en els supòsits en els quals el treballador tingui reconeguda una antiguitat anterior a la data d’incorporació en l’empresa en la qual es produeixi l’acomiadament, l’exempció de l’art.7 i) establerta en la LIRPF, no s’aplica a la totalitat de la indemnització.
“L’import exempt haurà de calcular-se tenint en compte el nombre d’anys de servei en l’empresa en la qual es produeix l’acomiadament, i no l’antiguitat reconeguda en virtut de pacte o contracte, individual o col·lectiu”.
A lefecte del càlcul de la indemnització exempta, el nombre danys de servei seran aquells que, de no intervenir acord individual o col·lectiu, es tindrien en consideració per al càlcul de la indemnització.
Una cosa és l’antiguitat i una altra diferent és el nombre d’anys de servei als quals es refereix l’Estatut dels Treballadors, com reiteradament ha assenyalat el Tribunal Suprem, “el temps de serveis que ha de computar-se a l’efecte del càlcul de la indemnització per acomiadament improcedent guarda relació amb el de treball realitzat, de manera que l’antiguitat reconeguda fora d’aquest mòdul, solament incideix en el càlcul de la indemnització per acomiadament, quan fos, així, expressament reconeguda per pacte individual o en l’ordre normatiu aplicable” (Vinya. STS de 19 de juliol de 2012, recurs n.º 2324/2010).
Si la indemnització satisfeta excedeix de la quantia que resultaria d’aplicar els criteris establerts en el ET, l’excés estarà subjecte i no exempt, qualificant-se com a rendiment del treball, podent resultar d’aplicació del percentatge de reducció del 30 per 100 previst en la LIRPF a l’excés indemnitzadora sobre el límit exempt, si l’antiguitat laboral supera els dos anys, això sí, sense superar l’import de 300.000 euros anuals la quantia del rendiment íntegre.
Per declarar l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament serà necessari que el reconeixement de la improcedència de l’acomiadament es produeixi en l’acte de conciliació davant el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC) o bé mitjançant resolució judicial, ara bé, en relació amb l’antiguitat del contribuent.
La DGT entén que a l’efecte del càlcul de la indemnització exempta, el nombre d’anys de servei seran aquells que, de no intervenir acord, individual o col·lectiu, es tindrien en consideració per al càlcul de la indemnització; és a dir, que l’import exempt haurà de calcular-se tenint en compte el nombre d’anys de servei en l’empresa en la qual es produeix l’acomiadament, sense que l’antiguitat corresponent als anys de servei en una altra empresa hagi de computar-se a aquests efectes encara que així s’hagi reconegut en virtut de pacte o contracte, individual o col·lectiu, doncs una cosa és l’antiguitat i una altra diferent és el nombre d’anys de servei als quals es refereix el ET.
A l’efecte de determinar el tipus de retenció, l’entitat ocupadora, una vegada determinada la quantia total de les retribucions del treball, subjectes i no exemptes, calculada segons el previst en el RIRPF, minorarà la mateixa en els rendiments íntegres del treball que tinguin un període de generació superior a dos anys i una vegada determinat el tipus de retenció d’acord amb l’exposat, l’import de la retenció serà el resultat d’aplicar el tipus de retenció a la quantia de les retribucions satisfetes.
Per ampliar aquesta informació consulta amb Assessoria laboral