Les despeses associades a l’arrendament del vehicle es determinen, per als autònoms en estimació directa, conforme a les normes de l’Impost de societats.
Molts recorren a alguna modalitat d’arrendament per a dur a terme la seva activitat.
La Direcció General de Tributs ha aclarit que si bé l’afectació del vehicle regeix pels articles 29.2 de la Llei de l’IRPF i 22 del Reglament de l’IRPF, les despeses associades a l’arrendament d’aquest es determinen, per als autònoms en estimació directa, conforme a les normes de l’Impost de societats.
Els autònoms són treballadors que realitzant l’ordenació per compte propi de mitjans materials i humans desenvolupen una activitat econòmica. Aquesta activitat pot incardinar-se dins de tots els àmbits de l’espectre empresarial i a vegades es mostra necessària la utilització de determinats mitjans o eines que pel seu cost suposarien una inversió inassolible per a, la majoria de les situacions, una empresa individual.
És per això que molts recorren a alguna modalitat d’arrendament per a dur a terme la seva activitat. En particular, en l’àmbit dels vehicles es distingeixen les modalitats de leasing o renting.
La Direcció General de Tributs en Consulta Vinculant (V1937-21), de 21 de juny de 2021, ha dut a terme una anàlisi de l’arrendament d’un vehicle en la modalitat de renting per un advocat que decideix emprar-lo tant per a fins professionals com personals.
En primer lloc, hem de tenir clar que, per als autònoms, contribuents per activitats econòmiques en l’IRPF, es determina en l’article 29.2 de la Llei de l’IRPF (LIRPF) el següent respecte a la possibilitat d’afectar béns a l’activitat:
«2. Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a fi de l’activitat econòmica, l’afectació s’entendrà limitada a aquella part d’aquests que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. En cap cas seran susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles.
Reglamentàriament es determinaran les condicions en què, no obstant això, la seva utilització per a necessitats privades de manera accessòria i notòriament irrellevant, determinats elements patrimonials puguin considerar-se afectes a una activitat econòmica».
El desenvolupament reglamentari d’aquest precepte es troba en l’article 22 del Reglament de l’IRPF que disposa el següent quant a l’afectació de vehicles a l’activitat:
«2. Només es consideraran elements patrimonials afectes a una activitat econòmica aquells que el contribuent utilitzi per als fins d’aquesta.
No s’entendran afectats:
1r. Aquells que s’utilitzin simultàniament per a activitats econòmiques i per a necessitats privades, tret que la utilització per a aquestes últimes sigui accessòria i notòriament irrellevant d’acord amb el que es preveu en l’apartat 4 d’aquest article.
2n. Aquells que, sent de la titularitat del contribuent, no figurin en la comptabilitat o registres oficials de l’activitat econòmica que estigui obligat a portar el contribuent, excepte prova en contra.
3r. Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a fi de l’activitat, l’afectació s’entendrà limitada a aquella part d’aquests que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. En aquest sentit, només es consideraran afectades aquelles parts dels elements patrimonials que siguin susceptibles d’un aprofitament separat i independent de la resta. En cap cas seran susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles.
4rt. Es consideraran utilitzats per a necessitats privades de manera accessòria i notòriament irrellevant els béns de l’immobilitzat adquirits i utilitzats per al desenvolupament de l’activitat econòmica que es destinin a l’ús personal del contribuent en dies o hores inhàbils durant els quals s’interrompi l’exercici d’aquesta activitat.
El que es disposa en el paràgraf anterior no s’aplicarà als automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives o d’esbarjo, excepte els següents suposats:
a) Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.
b) Els destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
c) Els destinats a la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
d) Els destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.
e) Els destinats a ser objecte de cessió d’ús amb habitualitat i onerositat.
A aquest efecte, es consideraran automòbils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els definits com a tals en l’annex del Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, així com els definits com a vehicles mixtos en aquest annex i, en tot cas, els denominats vehicles tot terreny o tipus “jeep”».
D’aquesta manera, determina l’esmentada consulta el següent criteri:
«Per tant, perquè el vehicle tingui la consideració d’element patrimonial afecte seria necessària l’afectació exclusiva a l’activitat, tret que es tracti d’una activitat recollida en l’apartat 4 (circumstància que no concorre en el present cas), i només des d’aquesta perspectiva podrien considerar-se deduïbles els costos i despeses ocasionades per la seva adquisició i utilització. No operant la deduïbilitat en l’IRPF si no existeix aquesta afectació exclusiva.
Manifestada la necessitat de l’afectació exclusiva del vehicle a l’activitat, en el cas que la tinença del vehicle derivés d’un contracte de renting, per a la deduïbilitat de les quotes derivades de l’operació de rènting s’ha d’acudir a l’article 30 de la Llei de l’Impost, que disposa que el rendiment net de les activitats econòmiques es determinarà “segons les normes de l’Impost de societats (…).
(…)
Per tant, si el contracte de rènting (…) tindran la consideració de despesa fiscalment deduïble la càrrega financera satisfeta a l’entitat arrendadora i la part de les quotes d’arrendament financer satisfetes corresponent a la recuperació del cost del bé, aquesta última amb el límit de l’import que resulti d’aplicar a aquest cost el duple (el triple, si té la consideració d’empresa de reduïda dimensió) del coeficient d’amortització lineal segons taules d’amortització oficialment aprovades que correspongui al citat bé. L’excés serà deduïble en els períodes impositius successius, respectant igual límit».
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal.
