El Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de l’acomiadament d’una treballadora sotmesa a un tractament de fecundació in vitro en el qual els òvuls ja s’havien fecundat, però encara no havien estat transferits a l’úter de la dona.
[texto_central]
El Tribunal Suprem, en la seva sentència nº 286/2017, de 4 d’abril, després d’aplicar criteris més flexibles en la interpretació del requisit de contradicció per tractar-se d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha declarat la nul·litat de l’acomiadament d’una treballadora sotmesa a un tractament de fecundació in vitro en el qual els òvuls ja s’havien fecundat, però encara no havien estat transferits a l’úter de la dona.
Per aconseguir aquesta conclusió, l’Alt Tribunal sosté que, si bé la prohibició d’acomiadament de treballadores embarassades no s’aplica al supòsit jutjat, el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones pel que fa a l’accés a l’ocupació, a la formació i a la promoció professionals i a les condicions de treball, si s’oposa a l’acomiadament d’una treballadora en la situació de la actora quan es basa essencialment en la submissió a tal procés.
I és que, després d’haver-se constatat l’existència d’indicis de la violació d’un dret fonamental, corresponia a l’empresa demandada provar que les causes del cessament eren completament estranyes a la vulneració al·legada per la treballadora, la qual cosa no va fer ni en l’escrit d’impugnació del recurs ni en la instància (en reconèixer expressament la improcedència de l’acomiadament).
Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
