L'import i els mateixos requisits del plus vindran determinats en el conveni col·lectiu. Així, la norma convencional no sols determinarà la quantitat, sinó que també podrà especificar les mensualitats de pagament, etc.
Moltes empreses i professionals abonen als seus treballadors un plus de transport, regulat en algunes ocasions per Conveni Col·lectiu i que suposa una quantitat econòmica dirigida a sufragar el cost que assumeix el treballador per desplaçar-se al seu lloc de treball.
Com ja sabreu, el plus transport és uns diners que rep el treballador per part de l’empresa per a compensar les despeses que es generen pel desplaçament per a anar a treballar. Habitualment ve reconegut en el Conveni Col·lectiu, amb diferents denominacions, com a plus distància, plus extrasalarial, plus d’ajuda al transport, etc.., però si compensen les despeses que suposa anar de casa al treball i tornar, seran un plus transporti. La quantia, si és fixa o no, mensual o diaria, dependrà del que indiqui el Conveni Col·lectiu.
Si es té dret al plus de transport, ha de venir indicat en la nòmina, especificat clarament com a plus transporti.
Naturalesa extrasalarial
El plus de transport no té naturalesa salarial, ja que la seva finalitat és compensar la despesa del treballador pels desplaçaments entre el centre de treball i el seu domicili. Per tant, no s’ha de computar com a salari a l’efecte de calcular indemnitzacions. Això, tret que realment els seus empleats no incorrin en despeses a l’hora de desplaçar-se. En aquest cas al·legaran que el plus no té naturalesa compensatòria i que ha d’incloure’s en la indemnització.
Així mateix, encara que aquest concepte sigui extrasalarial, cotitza en la seva integritat a la Seguretat Social.
Verificar el Conveni Col·lectiu
L’import i els mateixos requisits del plus vindran determinats en el conveni col·lectiu. Així, la norma convencional no sols determinarà la quantitat, sinó que també podrà especificar les mensualitats de pagament, etc.
Pot ocórrer que el conveni col·lectiu no especifiqui res quant a la distància de l’habitatge del treballador al centre de treball: S’ha d’abonar sempre el plus transporti independentment que els treballadors hagin d’agafar o no transport?
O en el cas que la treballadora visqui a 200 metres del centre de treball, L’empresari podria decidir no pagar-li aquest plus al no haver d’utilitzar cap transport per a arribar al treball.
Pot succeir que el conveni col·lectiu concret no distingeixi ni es conceptuï com a requisits per a la meritació i abonament del citat plus que el treballador visqui a una distància determinada, sinó que el manté com un dret de tots els treballadors, de qualsevol dels grups professionals, ja estiguin a contractats a temps complet o parcial. Per tant, el plus de transport haurà d’abonar-se sempre, sense distingir el fet que el treballador efectuï una veritable despesa de transport o no des del seu domicili al centre de treball.
Una altra qüestió diferent que pogués plantejar-se com, a títol d’exemple, en un judici per acomiadament, és si el plus de transport abonat a un treballador en un cas concret té una veritable naturalesa extrasalarial (compensa una despesa real-26.2 ET) o bé amaga un concepte salarial (26.1 ET) a ser inclòs en l’import del salari basi de càlcul d’una hipotètica indemnització (pretensió que, òbviament, mantindria l’empleat acomiadat en qüestió).
En aquest escenari, sí que es podrien entrar a dilucidar qüestions com ara si el treballador vivia o no al costat del centre de treball, si se li abonava també en les pagues extraordinàries o fins i tot també durant les vacances.
Però el dret i els requisits d’abonament, tal com s’ha detallat, els determina i detalla el conveni col·lectiu, sense que l’empresari pot decidir o delimitar més requisits que els que marqui el propi conveni.
Es veu reduït el plus de transport en contractes a temps parcial?
Si el plus de transport té la consideració de plus salarial, caldrà atendre el que es preveu en el conveni col·lectiu d’aplicació.
Per contra, si té la consideració de plus extrasalarial, dependrà de si la persona treballadora ha de desplaçar-se al centre de treball no.
I què passa amb els períodes vacacionals?
El plus transport compensa les despeses que es té per anar a treballar, per la qual cosa en vacances, al no haver d’anar al treball, no es rep el plus transporti. Aquest es rep normalment només 11 mesos a l’any, però alguns Convenis poden permetre que es prorrategi aquest plus en les 12 nòmines anuals, és a dir, que es rebi 11 vegades el plus, però la quantia total es divideix en les 12 nòmines.
S’ha d’incloure en les pagues extra?
Tampoc. Les pagues extra es reben al costat de les nòmines de juny (o juliol) i desembre, i el plus transport es rebrà aquests mesos en les nòmines normals.
Normalment, els Convenis indiquen que conceptes s’inclouen en les pagues extra, i no sol estar inclòs el plus transport, en compensar unes despeses que ja estan compensats en les nòmines mensuals.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Asesoría laboral.
