02

nov.

2022

Prescripció del dret al gaudi de les vacances

Prescripció del dret al gaudi de les vacances

El dret del treballador al gaudi de les vacances anuals retribuïdes no prescriu si l’empresari no li dona la possibilitat d’exercir-lo de manera efectiva, ja que el contrari implicaria validar un enriquiment injust.

 

Admetre que l’empresari pugui invocar la prescripció dels drets del treballador sense haver-li donat la possibilitat d’exercir-los de manera efectiva, implicaria validar un comportament que donaria lloc a un enriquiment injust de l’empresari. 

 

 

El dret del treballador al gaudi de les vacances anuals retribuïdes no prescriu si l’empresari no li dona la possibilitat d’exercir-lo de manera efectiva, ja que el contrari implicaria validar un enriquiment injust.

Després de l’extinció de la seva relació laboral, un treballador reclama una compensació econòmica pels 101 dies de vacances anuals retribuïdes acumulades en els 5 anys anteriors que no havia pogut gaudir. El tribunal d’apel·lació alemany va reconèixer el dret reclamat en considerar que ni estava extingit ni prescrit, perquè l’ocupador no havia contribuït al fet que el treballador pogués gaudir de les seves vacances.

Recorreguda la sentència en cassació, el TS del laboral alemany presenta davant el TJUE qüestió prejudicial plantejant la qüestió relativa a si és contrària al dret de la UE la prescripció del dret a les vacances anuals retribuïdes pel transcurs del termini de 3 anys previst en la legislació alemanya, quan l’empresari no ha possibilitat al treballador exercir tal dret de manera efectiva.

Com el TJUE ja s’ha assenyalat amb anterioritat, una normativa nacional pot disposar la pèrdua del dret a les vacances anuals retribuïdes al final del període de meritació o del període de pròrroga, sempre que el treballador hagi tingut l’efectivament la possibilitat d’exercir el dret (TJUE 6-11-18, C-619/16). No obstant això, vetllar per l’exercici efectiu del dret no ha de recaure exclusivament en el treballador, permetent a l’empresari alliberar-se de complir les seves pròpies obligacions al·legant la falta de sol·licitud per part del treballador. Admetre, que l’empresari pugui invocar la prescripció dels drets del treballador sense haver-li donat la possibilitat d’exercir-los de manera efectiva, implicaria validar un comportament que donaria lloc a un enriquiment injust de l’empresari.

Per això, el TJUE, en la seva sentència 22-9-22, C-120/21, declara contrari al dret de la UE una normativa nacional conformement a la qual el dret a vacances anuals retribuïdes prescriu al final d’un termini quan l’empresari no ha possibilitat exercir tal dret de manera efectiva.

 

 

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assesoria laboral