Existeixen ocasions en les quals un treballador que ha estat donat d’alta de la incapacitat temporal (IT) ha de tornar a sol·licitar una baixa laboral per tornar a tenir la mateixa malaltia. Quan ocorre això, estem parlant d’una baixa laboral per recaiguda.
El concepte de recaiguda, des d’un punt de vista laboral, ve definit en l’article 169.2 de la Llei General de la Seguretat Social
Es considerarà que existeix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat temporal quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels 180 dies naturals següents a la data d’efectes de l’alta mèdica anterior. Els períodes de recaiguda es computen a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal, i de la seva possible pròrroga.
Existeixen ocasions en les quals un treballador que ha estat donat d’alta de la incapacitat temporal (IT) ha de tornar a sol·licitar una baixa laboral per tornar a tenir la mateixa malaltia. Quan ocorre això, estem parlant d’una baixa laboral per recaiguda.
El concepte de recaiguda, des d’un punt de vista laboral, ve definit en l’article 169.2 de la Llei General de la Seguretat Social que estableix que:
Es considera que existeix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels 180 dies naturals següents a la data d’efectes de l’alta mèdica anterior.
Per tant, si transcorren més de 180 dies (6 mesos), des de la data de l’alta mèdica es tractaria d’una incapacitat temporal (IT) diferent, encara que sigui per la mateixa malaltia i no parlaríem d’una recaiguda. O també, si no havent-hi transcorreguts aquests 180 dies la nova baixa es produeix per una patologia o causa totalment diferent de la qual havia provocat la baixa inicial.
A l’efecte del còmput del termini màxim de durada de la IT, Es considera recaiguda si el treballador, després de rebre l’alta per curació i reincorporar-se, és donat de baixa novament per les mateixes malalties que van motivar la seva baixa anterior?
En aquest cas, només es tindrà en compte el període anterior si entre l’alta mèdica i la següent baixa metgessa no han passat més de 180 dies.
Si han passat més de 180 dies des del procés anterior siguin o no les mateixes lesions, es tractaria d’un nou reconeixement i haurien d’acreditar-se, en cas de malaltia comuna, 180 dies de cotització en els últims 5 anys.
En cas que siguin diferents lesions, encara que no hagin transcorregut 180 dies, també procediria un nou reconeixement i haurien de complir-se els requisits esmentats.
El pacient haurà de passar per un nou reconeixement mèdic i complir amb tots els requisits necessaris per a poder rebre la prestació per incapacitat temporal com, per exemple, acreditar una cotització de 6 mesos com a mínim en els 5 anys anteriors en cas de malaltia comuna. En el cas dels accidents o malalties laborals, no es requereix un període mínim cotitzat.
Límits temporals de la IT
El límit de la incapacitat temporal és de 365 dies, podent l’INSS concedir una pròrroga de 180 dies, fins a aconseguir els 545 dies.
En els processos de IT que no superen els 365 dies, l’organisme competent per a considerar que existeix recaiguda serà,
– La Mútua en cas de contingència professional, malaltia professional o accident laboral.
– El metge de capçalera si la baixa va ser per contingència comuna, és a dir, malaltia comuna o accident no laboral.
– Una vegada transcorreguts els 365 dies de baixa, l’INSS serà l’únic encarregat de donar una nova baixa mèdica.
Per al càlcul d’aquestes durades màximes es tindran en compte els períodes de recaiguda, que seran acumulatius. A l’efecte de determinar la durada del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés.
Quan s’hagués denegat a un treballador la incapacitat permanent, i posteriorment es produeix una recaiguda, l’INSS serà l’únic competent per a emetre una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia.
Quant a la comptabilització dels 180 dies naturals perquè es consideri recaiguda, aquests començaran a comptar des de la resolució denegatòria de la incapacitat permanent. S’exceptua el cas que la denegació de la incapacitat permanent vingui precedida de la sol·licitud del treballador de la iniciació de l’expedient.
Què succeeix si la recaiguda es produeix una vegada superat el llindar dels 545 dies?
Extingit el dret a la prestació d’incapacitat temporal pel transcurs del termini de 545 dies naturals de durada, amb o sense declaració d’incapacitat permanent, només podrà generar-se dret a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per la mateixa o similar patologia, si media un període superior a 180 dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent, sempre que el treballador compleixi els requisits per a això, computant exclusivament les cotitzacions efectuades a partir d’aquesta resolució.
Cobrament de subsidi
A l’ésser una recaiguda, ha de tractar aquesta baixa com si fos una continuació de l’anterior. És a dir, la no percepció del subsidi durant els tres primers dies de la baixa i l’obligació empresarial d’abonar-lo des del quart fins al quinzè dia només es tenen en compte una vegada. Per tant:
– Si la baixa anterior va tenir una durada inferior a quinze dies (per exemple, deu dies), en la recaiguda la seva empresa només haurà d’abonar el subsidi cinc dies (a aquest efecte, el primer dia de baixa per recaiguda serà el dia 11, per la qual cosa vostè pagarà el subsidi des del dia 11 i fins al 15).
– Si la baixa anterior ja va tenir una durada superior a quinze dies, el seu empleat tindrà dret al cobrament del subsidi des del primer dia de la recaiguda, i aquest serà a càrrec de l’INSS. I si l’anterior baixa va durar més de 21 dies, el seu empleat tindrà dret a cobrar el 75% de la base reguladora des del primer dia de IT per recaiguda.
Comuniqui la recaiguda mitjançant el sistema RED. Si confecciona la nòmina tenint en compte l’indicat, però no comunica que es tracta d’una recaiguda, així com la nova base reguladora, els TC que presentarà el mes següent no coincidiran amb les dades de la IT que ha comunicat en el sistema RED (declararà en els TC que el pagament del subsidi és a càrrec de la Seguretat Social, mentre que aquesta aplicarà d’ofici els trams inicials de la IT).
Què succeeix si en el moment en què la treballadora “recau”, no estigui treballant en l’empresa per haver-se extingit la relació laboral amb anterioritat a aquesta a través d’un acomiadament improcedent?
Tenint en compte la normativa vigent en matèria de Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, sí que procediria la tramitació per recaiguda de la situació d’incapacitat temporal anteriorment concedida a la treballadora.
Això és així, ja que es compleixen els requisits establerts, i és que la recaiguda ha estat causada per una mateixa patologia o similar dins dels 180 dies naturals a la data de l’alta mèdica inicial (4 d’abril de 2022), quan si que existia una relació laboral entre l’empresa i la treballadora en qüestió, encara que en data de l’esmentada recaiguda aquesta s’hagués extingit.
En aquest sentit, d’acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de data 1 d’abril de 2009, una vegada conclosa la relació laboral, el treballador continuarà tenint dret a percebre la prestació econòmica per incapacitat temporal arran d’una recaiguda, sempre que la baixa inicial es donés quan la relació laboral fos vigent. Així, queda redactat de la següent manera: “tractant-se de possible «recaiguda» en un mateix procés de IT [per no haver-se esgotat el període màxim de durada i per no haver-se produït activitat laboral intermèdia superior a sis mesos], el fet causant de les mateixes ha de situar-se en la data en què es va produir la baixa inicial, de manera que és a aquesta última data a la que haurà de referir-se la concurrència dels requisits exigibles d’alta en la Seguretat Social i de manca suficient; sense que sigui vàlidament argumentable la inexistència de rendes en la data de la ulterior baixa [per defecte d’alta en la Seguretat Social] i la naturalesa de renda substitutòria que al subsidi correspon. (…) El que realment es repara [amb el subsidi de IT en tal situació de no alta] és la situació del treballador, que li Impedeix acceptar ofertes d’ocupació adequades, o simplement treballar”.
En la mateixa línia es va pronunciar la Sentència del Recurs d’Unificació de Doctrina, núm. 4415/1999, del Tribunal Suprem de 5 de juliol de l’any 2000, determinant el següent: “té dret al subsidi el treballador que sofreix una recaiguda del seu procés, encara que s’hagi produït abans de transcorreguts sis mesos des de l’alta per curació i a pesar que en el moment de tal recaiguda no treballés ni estigués d’alta en Seguretat Social, sempre que l’hagués estat quan es va produir l’accident i s’hagués cobrat el corresponent subsidi”.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
