Per a determinar si un actiu és essencial, convé analitzar si l’operació afecta de manera substancial la posició jurídica o econòmica dels socis, o l’estructura de l’empresa. En el mateix sentit, cal analitzar si l’operació hagués de ser competència de la junta general.
Com a administrador de la societat, vostè pot arribar a tenir la falsa sensació de control total de l’empresa. En concret, la sensació pot arribar a fer-li pensar que vostè pot comprar o vendre qualsevol cosa de l’empresa, si ho considera adequat. Però el càrrec d’administrador té límits, i un d’ells són els actius essencials.
La junta general d’una societat té unes competències detallades en la Llei de Societats de Capital.
Tothom sap que la junta general ha d’aprovar comptes, gestió social, nomenar o separar administradors, liquidadors o auditors de compte. De la mateixa manera que és la junta qui modifica estatuts, o augmenta i redueix el capital social.
En el mateix sentit, és la junta qui decideix la dissolució, fusió, escissió, aprova el balanç final de liquidació o suprimeix o limita el dret d’adquisició preferent. Però hi ha una competència que a vegades se’ns oblida: l’adquisició o alienació d’actius essencials.
Venda actius essencials
Un actiu essencial és quan l’import de l’operació supera el 25% del valor dels actius que figuren en el balanç. Encara que els nostres tribunals han marcat nous criteris en els últims dos anys.
En concret, per a determinar si un actiu és essencial, convé analitzar si l’operació afecta de manera substancial la posició jurídica o econòmica dels socis, o l’estructura de l’empresa. En el mateix sentit, cal analitzar si l’operació hagués de ser competència de la junta general.
Al final la idea és bastant intuïtiva: si com a administrador vull vendre un bé que és bàsic per a la pròpia empresa, aquesta decisió l’ha de prendre la junta general. Això seria el lògic quan una empresa de fabricació d’automòbils s’embeni la pròpia fàbrica. O si una societat que administra un hotel, s’embeni l’hotel i la llicència hotelera. Al cap i a la fi, en alguns casos serà intuïtiu, però en uns altres no tant.
Hem de preguntar-nos llavors: ens està portant aquesta operació a la liquidació o dissolució de la societat? Podríem preguntar-nos també: les operacions de finançament podrien entrar en aquest aspecte? El Suprem les ha descartat.
Curiosament, la DGRN ha establert que existeix filtre notarial per a aquesta mena d’operacions: si el notari a dalt a conèixer que és tracta d’un actiu és essencial, el notari no ha d’autoritzar l’escriptura, tret que consti autorització de junta general.
Finalment, ens preguntem: què succeeix si es ven un actiu essencial sense autorització de la junta? El nostre criteri és que l’operació és nul·la, i ha de retrotreure’s al moment anterior. No obstant això, no hi ha consens ni doctrinal ni jurisprudencial.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!
En el cas de la Hisenda Europea, el límit és de 100.000 euros en un any natural, segons l’article 305.3 del Codi Penal. Això significa que qualsevol frau que excedeixi aquest import en relació amb impostos europeus també serà considerat delicte fiscal.
