L'empresa pot sancionar als seus treballadors sempre que l'incompliment estigui tipificat en el conveni i no hagi prescrit. Depenent de la gravetat de la falta existeixen diferents terminis perquè aquestes prescriguin.
Hem de recordar-li que en els Convenis Col·lectius venen indicades les conductes sancionables als treballadors, i les empreses només podran sancionar si el treballador comet alguna d’aquestes conductes.
Si el treballador no realitza alguna de les conductes indicades com falta en el Conveni Col·lectiu no pot ser sancionat. Especialment no es pot ser sancionat com a represàlia per haver demandat o reclamat drets a l’empresa, per negar-se a fer hores extra o hores complementàries, per ser representant dels treballadors o per haver participat en una vaga.
Les sancions que es poden imposar també han de venir indicades en el conveni col·lectiu. L’acomiadament disciplinari és la més greu de totes les sancions.
Ara bé, si vol interposar una sanció disciplinària a un treballador deu també assegurar-se que no ha passat el termini de prescripció.
Prescripció de les sancions
L’empresari no pot sancionar quan vulgui al treballador, sinó que té un termini per a fer-ho.
La prescripció de les faltes en l’àmbit laboral es basa en el fet que el treballador no ha de viure en incertesa o amenaça constant per part de l’empresa per una conducta infractora.
Depenent de la gravetat de la falta existeixen diferents terminis perquè aquestes prescriguin. L’article 60 de l’Estatut dels Treballadors estableix els terminis de prescripció en dies naturals per a faltes lleus, greus i molt greus, comptats des de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la seva comissió. Si l’empresa no té coneixement dels fets després de sis mesos, ja no es podrà sancionar (si bé cal puntualitzar que en els supòsits de faltes continuades el termini començarà a córrer quan el treballador cessa en la conducta sancionable, i que, si es tracta de faltes ocultades per l’empleat, el termini de prescripció comença a comptar quan cessa aquesta ocultació).
Article 60.2 de l’Estatut dels treballadors assenyala els terminis de prescripció de les faltes dels treballadors:
- les faltes lleus prescriuran als deu dies
- les greus, als vint dies
- i les molt greus, als seixanta dies a partir de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la seva comissió
i, en tot cas, als sis mesos d’haver-se comès.
Aquests terminis poden ser inferiors si així ho estableix el conveni col·lectiu d’aplicació, però mai superiors.
No obstant això, tingui en compte que els terminis de prescripció poden quedar interromputs en alguns casos, com, per exemple:
- Si l’empresa està obligada a tramitar un expedient contradictori (perquè l’obliga el conveni o perquè sanciona a un delegat de personal o membre del comitè d’empresa), el termini de prescripció quedarà interromput. Tanmateix, això no ocorre si aquest expedient és innecessari i l’empresa ho duu a terme de manera voluntària.
- També s’interromp la prescripció si el treballador queda detingut o entra a la presó provisional.
Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
