Segons la Llei de Societats de Capital, el càrrec d’administrador és gratuït tret que els estatuts estableixin el contrari, i en aquest cas han de determinar el sistema de remuneració.
L’import màxim de la remuneració dels administradors ha de ser aprovat per junta general i s’establirà respecte al conjunt d’administradors, que es reparteixen mitjançant acord entre ells – tret que la junta general ho estableixi d’una altra manera-.
Segons la Llei de Societats de Capital, el càrrec d’administrador és gratuït tret que els estatuts estableixin el contrari, i en aquest cas han de determinar el sistema de remuneració. Això, sense perjudici que després sigui la Junta la que, amb base en aquest sistema, determini cada any la quantia exacta de la remuneració.
Li recordem que, segons la Llei de Societats de Capital, el càrrec d’administrador és gratuït tret que els estatuts estableixin el contrari. Aquesta regulació parteix de la lògica dels interessos de la societat, és a dir, veritablement l’interessant i més beneficiós per a la mercantil és la gratuïtat del lloc d’administrador.
La realitat és que realment la regla general acaba sent l’excepció, com ocorre en moltes ocasions en el Dret, i la majoria dels administradors empresarials reben una remuneració pel seu càrrec, ja que així ho estableixen els estatuts socials.
Import màxim de la remuneració
L’import màxim de la remuneració dels administradors ha de ser aprovat per junta general i s’establirà respecte al conjunt d’administradors, que es reparteixen mitjançant acord entre ells – tret que la junta general ho estableixi d’una altra manera-. Si hi hagués consell d’administració serà aquest el que determini la repartició sobre la base de les funcions i responsabilitat assumida per cadascun dels administradors.
És possible mantenir vigent aquesta retribució durant diversos exercicis afegint un afegitó al final de l’acord, com, per exemple, la següent: L’esmentat import (la remuneració establerta) es mantindrà en vigor en exercicis successius fins que la Junta acordi la seva modificació.
A més d’aquesta limitació per junta general, la Llei estableix una limitació abstracta per la qual la remuneració haurà de guardar una proporció amb la importància de la societat i la seva situació econòmica a cada moment sempre de forma comparada amb els estàndards de mercat d’empreses similars. A més, el sistema de remuneració triat ha d’estar orientat al fet que l’empresa sigui sostenible i ha d’incorporar les cauteles necessàries per a evitar l’assumpció excessiva de riscos.
El conseller delegat
Quan existeixi un conseller delegat haurà de subscriure’s un contracte amb la societat, que haurà de ser aprovat per 2/3 dels consellers, i l’interessat haurà d’abstenir-se de la deliberació i la votació. El contracte haurà de quedar incorporat a l’acta de la sessió, o bé -si és necessari per motius de confidencialitat- elevar-se a públic i guardar-se en els arxius de la societat, sense adjuntar-se al llibre d’actes. Això sí: perquè s’inscrigui correctament, s’ha de fer constar que aquest ha estat signat.
Remuneració mitjançant participació en els beneficis socials o vinculada a les accions de la societat
També s’estableix la possibilitat del sistema de remuneració mitjançant participació en els beneficis socials o vinculada a les accions de la societat. En tots dos casos els estatuts han de regular i reconèixer aquest sistema. La junta general és qui fixa el percentatge màxim de beneficis que constitueix la remuneració dels accionistes, i en les societats limitades aquest mai podrà ser superior al 10% dels beneficis repartibles entre els socis.
En el cas de la remuneració vinculada a les accions, la seva aplicació requerirà l’acord de la junta d’accionistes que haurà d’incloure el nombre màxim d’accions que es podran assignar en cada exercici a aquest sistema de remuneració, el preu d’exercici o el sistema de càlcul del preu d’exercici de les opcions sobre accions, o el valor de les accions que, si escau, es prengui com a referència i el termini de durada del pla.
Traduint la regulació legal a la pràctica, el deure de lleialtat es troba molt reforçat per la Llei des de la seva reforma en 2014. Això implica que, poden arribar a ser constitutives d’un delicte d’administració deslleial si objectivament són tan elevades que són capaces de posar en risc real o potencial amb la seva determinació l’interès social de l’empresa.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria Fiscal
