Teletreball: el temps dels talls de llum o internet han de computar com treballat
Teletreball: el temps dels talls de llum o internet han de computar com treballat
L’Audiència Nacional assenyala que l’empresa ha de computar el temps que durin aquests contratemps com a temps efectiu de treball, sense que deguin els treballadors recuperar aquest temps ni sofrir cap descompte en les seves retribucions, sempre que s’aporti justificació.
En una recent sentència de l’Audiència Nacional, s’ha puntualitzat que si dins de la jornada de treball existeixen desconnexions que impedeixen la prestació, bé per corts en el subministrament de llum o bé per corts en la connexió d’internet, en la mesura en què es tracta d’un incident per complet aliè al treballador, si s’ha de computar com a temps efectiu de treball, sense que l’empresa pugui exigir que es recuperi aquest temps ni tampoc descomptar-lo de les retribucions, això sí, sempre que el treballador aporti justificació de l’empresa subministradora del servei de què es tracti sobre l’existència i durada de la incidència.
L’informem que en una recent sentència de l’Audiència Nacional (AN) de 10 de maig de 2021, Sala social, s’ha assenyalat una important puntualització respecte al còmput del temps de treball dels teleoperadors si estant, teletreballant pateixen un tall de llum.
LAN assenyala que l’empresa ha de computar el temps que durin aquests contratemps com a temps efectiu de treball, sense que deguin els treballadors recuperar aquest temps ni patir cap descompte en les seves retribucions, sempre que s’aporti justificació de l’empresa subministradora del servei de què es tracti sobre l’existència i durada de la incidència.
Si la caiguda del subministrament elèctric no implica per als treballadors denominats «presencials» l’obligació de prestar serveis en un altre moment, l’aplicació del principi d’equiparació que proclama l’article 4.1 del RD 28/2020 no pot suposar una conseqüència diferent per als treballadors que treballen a distància.
El principi d’alienitat en els mitjans implica que, encara en el cas del teletreball, qualsevol funcionament defectuós dels mateixos per causa no imputable al treballador ha de ser imputable a l’ocupador, que és qui té l’obligació de proporcionar els mitjans a l’empleat perquè faci el seu treball, la qual cosa fa que coure plena aplicació l’article 30 de lET.
A més, el fet que formalment sigui el treballador o un tercer diferent de l’ocupador el que hagi concertat el contracte de subministrament amb la companyia elèctrica en els supòsits de teletreball no ha d’implicar una exoneració per part de l’ocupador de la seva obligació de donar ocupació al treballador, i això sense perjudici que la caiguda de subministrament sigui susceptible d’operar -prèvia constatació per l’Autoritat Laboral- com a força major que suspengui el contracte de treball, o de les accions que l’ocupador per aquest motiu pugui exercitar enfront del responsable del subministrament per les despeses salarials que hagi satisfet pel defectuós funcionament d’aquest.
Temps que els treballadors necessitin acudir al lavabo
Una altra de les qüestions que s’aborden en el conflicte col·lectiu plantejat per CCOO, és el còmput com a temps de treball del dedicat a l’atenció de les necessitats fisiològiques dels treballadors.
L’empresa té l’obligació de registrar aquestes pauses de manera separada de la resta de descansos i pauses contemplades en el conveni col·lectiu de Contact Center.
No es reclama que el temps que els treballadors necessitin acudir al lavabo per a atendre les seves necessitats fisiològiques sigui computat temps de treball, sinó que aquest temps tingui un sistema específic de registre, donades les peculiaritats en les quals es presta treball en l’empresa en les quals el treballador es veu obligat a prestar serveis de forma continuada enfront d’una pantalla d’ordinador, i realitzant i/o rebent constants trucades telefòniques, i el sistema de registre de jornada implementat en l’empresa només permet justificar l’abandó puntual del seu lloc de treball imputant-lo bé a la pausa per menjar, bé a pauses en PVD, però no contempla, – com així ha de ser-, la modalitat de pausa per a l’atenció de les necessitats fisiològiques.
La Sala considera que l’anterior pot constituir una discriminació indirecta per raó de l’edat proscrita per l’art. 17.1 ET.
Ressalta que és notori que la capacitat de contenir tals necessitats a partir de l’adolescència és inversament proporcional a l’edat de les persones. Pel que, resulta indiscutible que aquesta pràctica, aparentment neutra, implica en la pràctica un tracte pejoratiu als treballadors de més edat respecte dels més joves.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.
