No és vàlid el pacte de no competència post contractual que estableix una compensació per al treballador que no pot dedicar-se a la seva activitat durant 2 anys.
El TS dictamina que el pacte no és vàlid perquè no preveu una compensació econòmica adequada
No és vàlid el pacte de no competència post contractual que estableix una compensació econòmica (1,76% del salari mensual) manifestament insuficient per a compensar el sacrifici que suposa per al treballador no poder dedicar-se a la seva activitat professional durant un període de 2 anys a partir de l’extinció del contracte, i desproporcionada a la indemnització que ha d’abonar en cas d’incompliment (salari dels últims 6 mesos), segons s’indica en la sentència del TS d’unificació de doctrina de 18-10-21, EDJ 720929.
Les parts van subscriure un pacte de no competència durant la vigència del contracte i els 24 mesos posteriors a la seva extinció abonant-se al treballador 35 mensuals com a compensació i estant fixada una indemnització a favor de l’empresa, per al cas d’incompliment del treballador, equivalent als últims 6 mesos de salaris percebuts.
El 13-6-2014, el treballador rescindeix el seu contracte de manera voluntària, passant a integrar-se aquest mateix dia com Territory Manager en una empresa de la competència.
En el cas analitzat, el període al qual s’estén el pacte de no competència és el màxim permès per la norma (2 anys) el que implica que al treballador se li imposa el major sacrifici contemplat ja que durant aquest període no pot realitzar cap activitat en el sector, la qual cosa limita seriosament les seves expectatives professionals.
Quant a la compensació econòmica, ascendeix a 35 mensuals, la qual cosa suposa el 1,76% del seu salari, quantitat manifestament insuficient per a compensar el sacrifici imposat al treballador que suposa el no poder dedicar-se a l’activitat professional que havia vingut desenvolupant, almenys durant els últims 5 anys, durant un període de 2 anys a partir de l’extinció del contracte.
La indemnització que ha d’abonar el treballador per al cas d’incompliment visibilitza encara més la insuficiència de la compensació pactada ja que ascendeix a l’import dels últims 6 mesos de salari, la qual cosa revela la desproporció entre la compensació econòmica reconeguda al treballador i la indemnització que aquest ha d’abonar a l’empresa en cas d’incompliment.
Tenint en compte aquesta circumstància, el TS dictamina que el pacte no és vàlid perquè no preveu una compensació econòmica adequada i, per tant, no procedeix reconèixer a l’empresa la indemnització que per incompliment del pacte de no competència reclama al treballador.
Tampoc cal reclamar al treballador el total de les sumes rebudes pel treballador per la clàusula de no competència durant la vigència del contracte de treball en el qual va estar percebent 35 mensuals.
En aquest període, el treballador no va incomplir el pacte citat, sinó que l’incompliment es va produir després d’extingir-se el contracte i abans que transcorreguessin dos anys des de la seva finalització.
Per això, la indemnització que, en el seu cas, correspondria a l’empresa seria la pactada per al cas d’incompliment, és a dir, la totalitat dels salaris percebuts en els sis mesos anteriors a la data de l’extinció del contracte ja que no es va pactar que el treballador hagués d’indemnitzar a l’empresa retornant les quantitats percebudes mensualment.
Conforme al art.21.2 ET el pacte de no competència per a després d’extingit el contracte de treball, només serà vàlid si concorren els requisits següents:
– que l’empresari tingui un efectiu interès industrial o comercial en això, la concurrència del qual no es discuteix en el cas analitzat.
– que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada.
Rebut el plet en cassació per a unificació de doctrina, el TS pondera els factors concurrents per a determinar si la compensació econòmica ha estat adequada, en concret: la durada al fet que s’estén el pacte de no competència; la compensació econòmica que s’abona al treballador i l’import de la indemnització que ha d’abonar el treballador a l’empresa en cas d’incompliment.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.
