La configuració actual de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (d’ara endavant, IIVTNU), més conegut com l’impost de plusvàlua municipal, té els dies comptats.
[texto_central]
Aquest tribut local grava teòricament la revaloració dels immobles al moment de la venda, no obstant això, la seva fórmula de càlcul provoca que s’exigeixi el seu pagament fins i tot quan es registren pèrdues.
Doncs bé, el Tribunal Constitucional (TC) amb data de 16 de febrer de 2017 s’ha pronunciat sobre la inconstitucionalitat dels articles 4.1, 4.2 a) i 7.4 de la norma Foral de Guipúscoa, 16/1989, que disposa que la base imposable del IIVTNU es determinarà aplicant al valor del terreny (valor cadastral) un percentatge que, al seu torn, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment. Si bé es refereix al règim foral de Guipúscoa, la normativa segueix les mateixes regles que la comuna i les altres comunitats autònomes.
Així, pot donar-se la circumstància -com ha ocorregut en els anys de crisi econòmica i immobiliària- que el propietari d’un terreny ho vengui a un preu inferior al de compra i, així i tot, hagi d’abonar el IIVTNU.
El Tribunal deixa clar que el IIVTNU no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució, en la seva configuració actual. Ho és únicament en aquells supòsits en els quals sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió (operacions en les quals el terreny transmès ha generat una pèrdua de valor en el patrimoni del transmitent).
Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal
