La recent sentència del Tribunal Suprem de 24 de maig de 2.022 ve a concretar els requisits perquè la desafecció familiar pugui conceptuar-se com a maltractament psicològic
«El maltractament psicològic és un concepte jurídic indeterminat que ha ser interpretat pel Jutjat en cada cas concret»
El desheretament consisteix a privar als hereus forçosos (fills o descendents, pares o ascendents, el vidu o vídua) de la mínima porció que legalment els correspon i només pot tenir lloc per una de les causes expressament previstes per la Llei quan s’ha fet constar en el testament.
En el cas del desheretament dels fills, un dels supòsits que més conflictivitat ha suscitat durant els últims anys, és la causa de desheretament previst en l’article 853.2 del Codi Civil, que consisteix a haver maltractat d’obra o injuriat greument de paraula al pare o la mare.
A l’hora d’interpretar d’aquesta causa de desheretament, la jurisprudència ha anat evolucionant, passant de fer una interpretació restrictiva que no admetia en cap cas l’analogia, considerant que no calia entrar a valorar jurídicament l’absència o la mala relació entre els pares i els fills, a una interpretació més àmplia conforme a la realitat social que entén el maltractament psicològic inclòs en el concepte de maltractament d’obra.
Així, el Tribunal Suprem en la seva Sentència de 28 de juny de 1993 va establir: la falta de relació afectiva i comunicació entre la filla i el pare, l’abandó sentimental sofert per aquest durant la seva última malaltia, l’absència d’interès, demostrat per la filla, en relació amb els problemes del pare, etc., etc., són circumstàncies i fets que, de ser certs, corresponen al camp de la moral, que escapen a l’apreciació i a la valoració jurídica, i que en definitiva només estan sotmesos al Tribunal de la consciència.
«El maltractament psicològic és un concepte jurídic indeterminat que ha ser interpretat pel Jutjat en cada cas concret»
Aquest criteri va canviar arran de la Sentència de 3 de juny de 2.014, en la qual l’Alt Tribunal va manifestar que el maltractament psicològic, com a acció que determina un menyscapte o lesió de la salut mental de la víctima, ha de considerar-se comprès en l’expressió o dinamisme conceptual que tanca el maltractament d’obra i va reconèixer la validesa de la clàusula de desheretament dels fills entenent que van incórrer en un maltractament psíquic i reiterat contra el seu pare del tot incompatible amb els deures elementals de respecte i consideració que es deriven de la relació jurídica de filiació, amb una conducta de menyspreu i d’abandó familiar que va quedar evidenciada en els últims set anys de vida del causant on, ja malalt, va quedar sota l’empara de la seva germana, sense que els seus fills s’interessessin per ell o tinguessin cap contacte; situació que va canviar, després de la seva mort, únicament als efectes de demandar els seus drets hereditaris.
Posteriorment a aquesta sentència, el Tribunal Suprem va reiterar aquesta doctrina en la seva Sentència de 30 de gener de 2.015 i en la Sentència de 19 de febrer de 2.019 confirmant el maltractament psicològic com a justa causa per a privar de la legítima a un hereu forçós.
Ara bé, el maltractament psicològic és un concepte jurídic indeterminat que ha ser interpretat pel Jutjat en cada cas concret;
Actualment, hem d’estar a la recent doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem en la seva Sentència de 24 de maig de 2.022 que no suposa un avanç en la interpretació de la falta de relació familiar com a causa de desheretament, sinó que ve a concretar els requisits perquè la desafecció familiar pugui conceptuar-se com a maltractament psicològic i per tant tingui virtualitat per a ser considerada causa de desheretament a saber:
– Que la falta de relació sigui continuada i injustificada.
– Que sigui únicament imputable al desheretat.
– Que hagi provocat una menyscapte físic o psíquic al testador amb entitat bastanta.
La jurisprudència menor també s’ha pronunciat en aquest mateix sentit, així la Sentència de l’Audiència Provincial de València de 2 de febrer de 2.021 és clara en manifestar: L’abandó emocional és expressió de lliure ruptura d’un vincle afectiu o sentimental i en conseqüència pertany al món dels sentiments i emocions, difícilment mesurables, però de cap manera implica maltractament psicològic entès com a conducta que, conscientment per acció o omissió causa mal en la salut mental del causant.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica.
