El concurs de creditors és un procediment judicial dirigit a facilitar que una persona jurídica (societat mercantil, associació
) saldi els seus deutes amb els seus creditors, si ha entrat en una situació d’insolvència o veu que aquesta serà imminent.
Aquesta figura jurídica substitueix a aquelles tradicionals que tots recordem i que es denominaven suspensió de pagaments i fallida.
La normativa concursal preveu dues vies perquè el deutor pugui pagar els seus deutes:
a) Un pacte amb els seus creditors.
b) La liquidació, cessió o transmissió de béns del seu patrimoni.
Per a què serveix un concurs de creditors?
El concurs té com a finalitat bàsica que els creditors cobrin els seus crèdits i que el deutor en estat d’insolvència saldi els deutes que té amb els seus creditors. Això pot aconseguir-se de dues maneres:
a) Mitjançant un pacte entre deutor i creditor que inclogui unes certes mesures per a fer més accessibles els pagaments: reduccions d’import, ajornaments, cessions de béns
b) En una fase més avançada del procediment, forçant una sèrie d’operacions de venda del patrimoni del deutor, o altres cessions o transmissions.
A més, els instruments i procediments concursals, abans fins i tot que es formalitzin aquests acords o s’arribi a la liquidació, permeten al deutor guanyar temps:
a) Activen temporalment una sèrie d’efectes protectors sobre el seu patrimoni. Això li permetrà paralitzar unes certes demandes, execucions i embargaments contra els seus béns i frenar la meritació d’interessos de crèdits i préstecs.
b) Obren la possibilitat que pugui continuar la seva activitat econòmica, sotmès a uns certs controls de l’administració concursal.
En què consisteix el preconcurs de creditors?
El preconcurs de creditors o etapa preconcursal és un període del qual disposa el deutor insolvent per a tractar d’arribar a un acord amb els seus creditors a fi d’evitar la liquidació del seu patrimoni.
Així, abans que es declari el concurs, el deutor pot comunicar al jutge competent que ha iniciat negociacions per a arribar a un pacte amb els seus creditors en el qual s’acordi una manera d’anar saldant els deutes.
Això li blindarà durant fins a quatre mesos, suspenent el seu deure de sol·licitar el concurs o la possibilitat que el facin els creditors.
També produirà alguns efectes protectors sobre el seu patrimoni (enfront de demandes de creditors).
Aquests són els tres instruments contemplats per la normativa perquè es negociïn en aquest període preconcursal:
– Acord de refinançament.
– Acord Extrajudicial de Pagaments.
– Proposta anticipada de Conveni.
Què pot aconseguir-se:
a) Si s’aconsegueix algun dels dos primers pactes citats, el deutor evitarà el concurs i amb això la liquidació del seu patrimoni, mentre vagi complint els pactes.
b) D’aconseguir adhesions per al tercer, entrarà en concurs, però si formalitza el pacte proposat, escurçarà el procediment judicial i evitarà també la liquidació.
En aquests acords, si es compleixen uns certs requisits, poden pactar-se diverses mesures: quitacions, esperes o cessions de béns, entre altres.
Qui pot ser declarat en concurs de creditors?
En general, tot tipus de deutors pot ser declarat en concurs de creditors. Hi ha, no obstant això, algunes excepcions legals.
Un concurs de creditors pot afectar a tota mena de persones en estat d’insolvència:
– Particulars.
– Autònoms (comerciants, professionals ).
– Societats mercantils (microempreses, pimes o grans empreses).
– Altres ens amb personalitat jurídica: associacions, fundacions, corporacions, etc.
I també pot entrar en aquest procediment judicial una herència si s’accepta a benefici d’inventari.
No cal, per tant, que es tracti d’un deutor amb una activitat econòmica o negoci, encara que la majoria dels concursos són d’empreses.
Quan se sol·licita un concurs de creditors?
Els concursos de creditors s’inicien en cas d’insolvència d’una persona física o jurídica. Pot tractar-se d’una situació d’insolvència:
a) Imminent Es dona quan el deutor preveu que en breu no podrà complir regular i puntualment amb les seves obligacions de pagament: encara no s’han produït impagaments rellevants i continuats, però s’albira la impossibilitat de compliment.
b) Actual Es constata quan el deutor ja no pot complir regularment les seves obligacions: alguns deutes ja han vençut, hi ha impagaments repetits, altres venciments s’acosten i no disposa de fons o béns convertibles amb facilitat en diners per a afrontar-les.
Signes d’insolvència:
La normativa concursal considera que uns certs fets significatius fan presumible la situació d’insolvència actual del deutor. Són els que permeten fonamentar la sol·licitud de concurs pels creditors.
Entre altres, l’existència de declaracions judicials o administratives d’insolvència, execucions i embargaments rellevants, impagaments tributaris, de salaris o de cotitzacions socials en els últims tres mesos, alçaments de béns, etc.
Quant a les herències, podrà sol·licitar-se el concurs sol si s’accepten a benefici d’inventari.
Qui pot sol·licitar un concurs de creditors?
La sol·licitud de concurs de creditors ha de realitzar-la una persona física o jurídica legitimada. Pot ser:
a) El propi deutor:
– Voluntàriament, si és conscient de la seva situació d’insolvència imminent.
– De manera obligada, abans que transcorrin dos mesos que va conèixer o degué conèixer la seva situació d’insolvència actual.
– Si constata que un acord preconcursal pactat no podrà complir-lo o ja l’ha incomplert.
b) Un creditor del deutor, si aquest es troba ja en un estat d’insolvència actual.
c) Algun soci del deutor que tingui responsabilitat personal en els deutes de la societat (com els col·lectius o comanditaris), si el deutor està en situació d’insolvència actual.
d) El mediador concursal, si constata que l’Acord Extrajudicial de Pagaments que s’ha intentat negociar no ha prosperat, o el pactat s’ha anul·lat o s’ha incomplert.
Convé precisar que els creditors no podran sol·licitar el concurs del deutor si en els sis mesos anteriors van adquirir els crèdits (drets de cobrament) a títol singular (no dins d’un patrimoni global transmès) i per un negoci que no sigui herència o llegat.
Quant a les herències acceptades a benefici d’inventari, poden sol·licitar el concurs els hereus, els creditors o l’administrador de l’herència.
Què pot succeir si no se sol·licita el concurs de creditors?
Cal diferenciar entre els creditors i el deutor.
a) Sol·licitud dels creditors:
Els creditors estan facultats per a sol·licitar la declaració de concurs del deutor si aquest es troba en situació d’insolvència actual igual que uns certs socis del deutor, però no estan obligats.
L’única cosa que pot ocórrer si, donant-se la insolvència actual del deutor, un creditor no sol·licita el concurs, és que:
– Hagi d’esperar fins que ho sol·liciti el deutor o altres legitimats, la qual cosa pot alentir la solució del problema.
– Perdi alguns avantatges que implica l’actuar com a sol·licitant del concurs (com el privilegi en part dels drets de cobrament si s’arriba a la liquidació).
b) Sol·licitud del deutor
Quant al deutor, dependrà de l’estat de la insolvència:
– Si és imminent, el deutor pot sol·licitar el concurs, però no està obligat.
– De ser actual, no sol·licitar el concurs en un termini de dos mesos des que la va conèixer o degué conèixer-la pot implicar-li conseqüències perjudicials. Entre elles, que:
·Sol·liciti el concurs un creditor i amb això sigui més probable que un administrador concursal assumeixi la gestió de la societat.
·Es qualifiqui el concurs com a culpable, la qual cosa pot donar lloc a unes certes condemnes i obligacions de pagament (a administradors, directius, etc.).
No obstant això, si el deutor hagués comunicat al jutge l’inici de negociacions per a arribar a un acord preconcursal, durant un termini (tres mesos, dos si és particular) no tindrà l’obligació de sol·licitar el concurs, ni podran fer-lo els creditors.
Quines modalitats de concurs de creditors existeixen?
Es diferencien algunes modalitats de concurs de creditors (etapa judicial) en funció de qui sol·licita el concurs i de quina mena de procediment s’aplicarà.
Segons el sol·licitant
D’una banda, el CONCURS es denomina:
– VOLUNTARI si el sol·licita directament el deutor.
– NECESSARI si és declarat a iniciativa d’altres legitimats: creditors, algun soci amb responsabilitat personal o el mediador concursal en alguns casos.
A penes hi ha diferències de tipus procedimental entre tots dos supòsits, encara que poden produir alguns efectes diferents.
Per exemple, en el concurs necessari el creditor sol·licitant pot obtenir uns certs privilegis en part dels seus crèdits i és més probable que l’administrador concursal no sols intervingui, sinó que substitueixi al deutor en la gestió del negoci.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica.
