Es planteja el cas, a conseqüència de la pandèmia del COVID-19, en el qual un empleat d’una entitat resident al Regne Unit va romandre més de 183 dies a Espanya, desenvolupant el seu treball en remot.
En aquest temps, l’empresa consultant, no va sufragar cap despesa relacionada amb l’allotjament a Espanya, ni va concedir cap remuneració addicional a l’empleat per desenvolupar el seu treball a Espanya.
A conseqüència de la pandèmia del COVID-19, un empleat d’una entitat resident al Regne Unit, va romandre més de 183 dies a Espanya, desenvolupant el seu treball en remot. En aquest temps, l’empresa consultant, no va sufragar cap despesa relacionada amb l’allotjament a Espanya, ni va concedir cap remuneració addicional a l’empleat per desenvolupar el seu treball a Espanya.
En aquesta consulta, es planteja si pel fet de romandre el seu empleat a Espanya en les circumstàncies descrites, es considera que disposa d’establiment permanent en 2020.
Segons el parer de l’Administració aquesta circumstància podria produir-se per dues vies diferents:
a) Disposar a Espanya d’un lloc fix de negocis en el qual la consultant realitzi tot o part de la seva activitat
En el cas plantejat, el lloc on l’empleat realitza l’activitat de l’empresa és un habitatge de la seva propietat, per la qual cosa s’ha de determinar si està a la disposició de l’empresa. En aquest sentit, un informe emès per l’OCDE respecte a la Crisi del Covid-19, recull unes pautes no vinculants que els Governs poden adoptar en relació amb la situació d’excepcionalitat que pot viure un contribuent a conseqüència de la pandèmia:
– l’emplaçament en qüestió ha de tenir un cert grau de permanència i estar a la disposició de l’empresa perquè pugui considerar-se com un lloc fix de negocis.
– una oficina situada en un domicili podria considerar-se com un *EP d’una empresa quan s’usi de forma continuada per a exercir una activitat per a aquesta empresa i l’empresa hagi obligat aquesta persona a utilitzar aquest emplaçament per a l’exercici d’aquesta activitat.
– el teletreball des de casa motivat per un esdeveniment extraordinari o per raó de mesures de salut pública imposades o recomanades pel govern, no determina l’existència d’un EP de l’empresa o de l’ocupador.
b) Disposar d’un agent dependent en la persona de l’empleat
Les activitats d’un agent dependent, com un empleat, constituiran un EP de l’empresa si aquest empleat celebra habitualment contractes per compte de l’empresa.
L’activitat de l’agent en una jurisdicció no ha de considerar-se com a habitual quan hagi començat a treballar excepcionalment des del seu domicili en aquesta jurisdicció com a mesura de salut pública imposada o recomanada per almenys un dels governs de les jurisdiccions. Per tant, no ha de considerar-se que aquest agent dependent constitueix un EP, sempre que deixi de realitzar aquestes activitats una vegada que les mesures de salut pública deixen d’aplicar-se.
Es conclou que:
– el fet que l’empleat hagi fet el seu treball des de casa durant els mesos que van durar les mesures de salut pública no suposa el nivell suficient de permanència com per a plantejar-se l’existència d’un establiment permanent de l’empresa a Espanya.
– quan l’estada s’allarga més enllà, s’ha de tenir en compte que l’existència d’un establiment permanent és una qüestió de prova, basada en els fets i circumstàncies concrets, que han d’analitzar-se cas per cas.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal.
