El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i ha anul·lat parcialment el pagament de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a plusvàlua municipal, en les vendes d’habitatges amb pèrdues, per la qual cosa el propietari que vengui la seva casa per menys diners del que va pagar en adquirir-ho no haurà d’abonar aquest tribut.
[texto_central]
El Tribunal considera que l’impost sobre les plusvàlues municipals vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica en la mesura en què no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del bé, sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps computable entre un any com a mínim i 20 anys com a màxim.
Per això, segons la sentència del Constitucional, actualment el sol fet d’haver estat titular d’un terreny de naturalesa urbana durant un determinat període temporal implica necessàriament el pagament de l’impost, fins i tot quan no s’ha produït un increment del valor del ben o, més enllà, quan s’ha produït un decrement del mateix.
Aquesta circumstància, segons el Tribunal Constitucional, impedeix al ciutadà complir amb la seva obligació de contribuir d’acord amb la seva capacitat econòmica.
La sentència afegeix que n’hi ha prou amb ser titular d’un terreny de naturalesa urbana perquè es vinculi a aquesta circumstància, com a conseqüència inseparable i irrefutable, un increment de valor sotmès a tributació.
Això es quantifica de forma automàtica mitjançant l’aplicació al valor que tingui aquest terreny a l’efecte de l’impost sobre béns immobles al moment de la transmissió, d’un percentatge fix per cada any de tinença, amb independència no solament de la quantitat real del mateix, sinó de la pròpia existència d’aquest increment.
El Tribunal declara la inconstitucionalitat i la nul·litat d’aquesta llei només en la mesura en la qual no han previst excloure del tribut les situacions inexpresives de capacitat econòmica per inexistència d’increments de valor.
Des de la publicació d’aquesta sentència correspon al legislador dur a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
La sentència del Constitucional avala el que van establir les sentències referides a aquest mateix gravamen a Guipúscoa i Àlaba, en les quals el tribunal va arribar a la conclusió que l’establiment pel legislador d’impostos que gravin l’increment del valor dels terrenys amb plusvàlues és constitucionalment admissible sempre que respectin el principi de capacitat econòmica.
Així mateix, assenyala que per salvaguardar aquest principi, l’impost no pot en cap cas gravar actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial.
Per ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal
